‘Van Gogh Alive’ és, resumidament, una oferta de popularització de l’art que permet recollir una idea superficial de la vida i l’obra de l’autor d’‘Els gira-sols’. Com a plataforma introductòria, no es pot dir que sigui un tir fallit. Ara bé, com a ganxo turístic, caldrà veure els efectes que té. Es pretén, de fet, rebre un total de 30.000 visitants entre turistes i residents al país. Visitants, per cert, que hauran de pagar una entrada que ronda els trenta euros si volen provar l’activitat de realitat virtual (‘Finding Vincent’, és a dir, ser Theo a la recerca de Vincent, que passa per una greu crisi mental) o uns vint euros si es prescindeix de l’experiència en qüestió.
Aquest matí, la Sala Prat del Roure d’Escaldes-Engordany s’ha omplert d’autoritats, organitzadors i muntadors de la mostra per ‘destapar’ l’exposició. L’australiana Grande Expiriences i la britànica Universe són les empreses especialitzades que han fet aterrar ‘Van Gogh Alive’ a Andorra. És, de fet, la primera vegada que aquesta mostra centrada en el pintor holandès arriba a Europa (muntatges similars sobre altres artistes, que pequen d’una certa simplificació, ja s’han vist un fotimer a tot el continent: Klimt, Kahlo, Da Vinci…).
En el cas de ‘Van Gogh Alive’, el primer que se li proposa al visitant és una revisió succinta de la vida i obra del protagonista: hi ha explicats –contextualitzats– els seus ‘hits’ (el dormitori, la cadira, la nit estelada, els gira-sols, el camp de blat amb corbs…) i s’informa diagonalment del recorregut vital, que implica un cert moviment: naixement als Països Baixos, salt a París, pas per Arles i Sant-Rémy i dies finals a Auvers-sur-Oise. Havent superat aquest tram, s’entra ja en la zona audiovisual immersiva, que consisteix en una àmplia sala plena de grans pantalles que reprodueixen obres de l’autor en continuïtat (i música emotiva) amb alguna pausa breu en què es recorden els principals moments de biografia de Van Gogh (un recordatori una mica reiteratiu si tenim en compte que a la primera part ja s’ha tractat). Aquest segon tram té una durada de quaranta minuts (hi ha bancs i coixins-seient). En un racó de la sala, per cert, es convida al visitant entra en una petita estança en què hi ha col·locats als laterals gira-sols artificials que amb l’efecte de les parets-mirall es vol crear la sensació òptica d’estar en un camp enorme, infinit.
Finalment, l’experiència s’acaba amb la transformació del visitant en Theo Van Gogh, que busca el seu germà, afectat d’una gravíssima crisi mental (el pintor va patir diversos episodis d’inestabilitat; recordin l’orella automutilada). L’activitat de realitat virtual durant un quart d’hora (un temps més raonable) i permet fer la recerca en la pell de Theo, és a dir, es convida a moure’s, a interactuar amb els elements que van apareixent en l’espai virtual creat. Saboya, aquest matí, ha destacat el desplegament que suposa ‘Van Gogh Alive’ quant a infraestructura: “14 tones de material, 25 projectors, 57 milions de píxels, 3.000 imatges en moviments…”. “Hem intentat fer una producció de qualitat. Esperem que la gent la valori positivament i que tingui èxit des del punt de vista de les visites”, ha manifestat.