La conversa ha reunit quatre representants de negocis amb una llarga trajectòria al país: Jordi Marquet, de Marquet Gourmeterie; Ton Armengol, de Casa dels Tabacs; Susanna Roca, de Granja Roca Grup, i Cristina Palmitjavila, del Grup Quars. Malgrat les diferències entre sectors, tots han coincidit a assenyalar la capacitat d’adaptació com un dels factors que expliquen la supervivència dels establiments històrics.
L’obra sobre Casa Cintet recupera el fons i el llegat d’un dels negocis pioners del Principat entre el 1854 i el 1945. Com ha destacat el president de la Cambra, Josep Maria Mas, es tracta d’una font d’aprenentatge imprescindible: “Les fórmules que ja s’utilitzaven en aquell moment per anar a trobar productes per oferir al client ens mostra la perseverança que tenien”. Mas ha volgut desmitificar que el passat fos més senzill, recordant que “passar una frontera amb règims diferents implicava quotes per importar sucre, licors o tabac”. Avui, la dificultat és una altra: una obertura comercial total des del 2012 i una globalització acarnissada.
Jordi Marquet ha confessat que li costa “entendre i descriure” el comerç d’avui en dia: “Trobo més identitat en la continuació de la Casa Cintet que en el comerç que tenim avui. S’han deixat entrar masses coses de fora i hem deixat de ser singulars”
“Quin ha estat el canvi més important en la seva carrera si comparen el seu comerç actual amb el de fa 30 o 40 anys?”. Aquest ha estat el punt de partida del debat, moderat pel periodista Quim Barceló, que s’ha estructurat en tres grans eixos: la capacitat d’adaptació i diversificació dels negocis, l’evolució de la clientela i la mirada cap al futur.
Cristina Palmitjavila ha estat la primera en trencar el gel definint el comerç andorrà precisament per aquesta “agilitat davant les fàbriques” i demandes del mercat. En el seu cas, la reconversió ha estat total. “Quan vam començar, el més important era l’electrònica. Avui en dia, la tecnologia ha caigut a nivell de demanda i hem hagut de fer un procés d’adaptació cap al sector de la moda i el servei”, ha explicat, deixant clar que la supervivència comercial passa per saber pivotar a temps.
Jordi Marquet ha confessat que li costa “entendre i descriure” el comerç d’avui en dia: “Trobo més identitat en la continuació de la Casa Cintet que en el comerç que tenim avui. S’han deixat entrar masses coses de fora i hem deixat de ser singulars”.
L’evolució del perfil del client també ha capgirat les estratègies de venda. Susanna Roca ha il·lustrat aquest abisme generacional explicant els orígens del seu negoci com un granja de iogurts als anys 40, passant per l’alimentació i l’electrònica, fins a arribar a la joieria actual.
Roca ha descrit la immediatesa del consumidor actual: “Abans es podia anar a buscar la peça única, la passió... Malauradament, avui en dia de vegades estem esperant que vingui algú amb la foto de la joia que portava el Bad Bunny ahir i la volen ja, i ràpid, perquè si no marxaran”. Davant d’aquesta tirania de les xarxes socials, Roca ha receptat una fórmula clara: “Hem de crear la nostra pròpia marca perquè la gent la identifiqui. Avui dia, si no ho han vist a les xarxes, sembla que no existeixi”.
Armengol ha lamentat la pèrdua de personalitat dels eixos comercials: “El que em preocupa és que el que s’exigeix aquí és com si passegessis per París, Madrid o Roma; totes les botigues són les mateixes. L’especialitat d’aquest país l’empetitim”
Per la seva part, Ton Armengol, amb gairebé mig segle d’experiència a les esquenes, ha qualificat el mercat del tabac com a “bastant complicat”. Ha recordat com als anys 70 el públic pujava en massa buscant exclusivament marques internacionals i americanes, o tabac de pipa que no es trobava ni a Espanya ni a França. Armengol ha lamentat la pèrdua de personalitat dels eixos comercials: “El que em preocupa és que el que s’exigeix aquí és com si passegessis per París, Madrid o Roma; totes les botigues són les mateixes. L’especialitat d’aquest país l’empetitim”.
El debat també ha posat sobre la taula les polítiques actuals del Govern per atreure un turisme de caràcter més ‘premium’ o exclusiu. Una intenció que Jordi Marquet ha valorat positivament, tot i que amb matisos, recuperant una sentència de l’empresari Paco Saludes: “Si volem un turisme de qualitat, hem de començar fent qualitat nosaltres mateixos sobre el que donem i el que oferim”.
En conclusió, el llibre de Casa Cintet no és només un exercici de nostàlgia històrica, sinó un mirall on mirar-se: un recordatori que les dificultats burocràtiques o de mercat sempre han existit, i que la clau del model andorrà rau a saber fusionar l’agilitat en la innovació sense renunciar mai a la identitat pròpia que fa singular el país.