No només era la pantalla amb el cronòmetre, sinó que s’acompanya amb un sistema de senyals acústiques quan a un o altre se li acabava el temps. Abans de començar la sessió, el síndic general, Carles Ensenyat, ha recordat als assistents que segons l’article 136 del Reglament del Consell General, el temps total per substanciar una pregunta no pot superar els vuit minuts, dividits en parts iguals, i que es concedeix la paraula per un minut per fer repreguntes i el membre del Govern diposarà per a la resposta del mateix temps.
Tot i el recordatori, gairebé tots s’han vist interromputs pel crònometre primer i acte seguit pel propi síndic, que ha estat estricte en l’aplicació del reglament -encara que en una ocasió s’ha despistat i el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, n’ha sortit beneficiat i ha tingut uns segons extres per desenvolupar la seva resposta. “Caram!”, s’ha exclamat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, quan el sistema l’ha tallada a mitja resposta, i en el seu següent torn, en comptes de respondre la nova pregunta, ha decidit que continuava “amb el que estava dient abans”
Mentre el sistema ha estat relativament ben rebut tant per part de consellers com membres del Govern i, també pels representants de la premsa, pel que fa a l’agilització del debat que comporta, és cert que algunes veus han alertat que cal trobar un terme mig, ja que moltes respostes han quedat a mitges i potser haurien de disposar una mica més de temps per així també evitar que l’executiu pugui escapar del control que ha d’exercir una sessió de preguntes.