La iniciativa va sorgir arran de la voluntat de donar un nou impuls a les xarxes socials d’Aprèn Català, que fins aleshores s’utilitzaven principalment per difondre informació pràctica sobre inscripcions o exàmens. “Volíem donar vida al compte d’Instagram”, expliquen. L’objectiu era passar d’un canal unidireccional a un espai participatiu, amb continguts que convidessin els usuaris a interactuar, comentar i incorporar el català al seu dia a dia. Amb el suport del departament de Política Lingüística, el projecte ha anat evolucionant al llarg del curs amb una gran varietat de continguts. Els vídeos han tractat vocabulari d’ús habitual, expressions populars, diades com Sant Jordi o el Dia de la Constitució i, fins i tot, temes més desenfadats, com els insults o les paraules col·loquials.
La clau, segons els seus impulsors, era demostrar que el català també pot ser divertit, espontani i present en qualsevol situació
La clau, segons els seus impulsors, era demostrar que el català també pot ser divertit, espontani i present en qualsevol situació. “No pot ser que a Andorra no hi hagués cap compte de difusió de la llengua catalana”, ha explicat Sànchez a l’Agència de Notícies Andorrana. La iniciativa ha tingut una acollida molt positiva arribant tant a persones que ja parlen la llengua, com a alumnes que encara l’estan aprenent. “Hi ha molta més gent interessada en el català de la que creiem”, diuen.
Més enllà de la difusió a les xarxes, els dos professors consideren que el principal repte continua sent traslladar l’aprenentatge fora de les aules. En aquest sentit, Arencón assenyala que molts alumnes tenen coneixements suficients per expressar-se en català, però encara els falta confiança per utilitzar-lo en situacions quotidianes. “El català no pot quedar-se a classe”, afirma. Per això, anima els catalanoparlants a mantenir la conversa en català quan una persona que l’està aprenent s’hi adreça en aquesta llengua. “Molts alumnes ens diuen que intenten practicar-lo en una botiga o un restaurant i automàticament els responen en castellà. Això no és una ajuda; l’ajuda és mantenir el català”, defensa.
Els impulsors també exposen que actualment hi ha un augment de la demanda d’aprenentatge de la llengua després de l’entrada en vigor dels nous requisits lingüístics. Segons Arencón, els centres d’autoaprenentatge “han duplicat i, en alguns casos, triplicat” l’afluència d’usuaris. Tot i això, tant ell com Sànchez remarquen que entre els estudiants hi conviuen perfils molt diversos: des de persones que s’hi acosten per obligació fins a d’altres que acaben descobrint que aprendre català és més fàcil del que imaginaven.