Famílies de totes mides i colors, i amb criatures com a molt arribant a la preadolescència -amb alguna excepció, és clar- han omplert mitja platea de l’auditori Claror per escoltar les aventures de la Nura, una nena aventurera que és el punt d’arrencada de les històries que pensa l’escriptora Míriam. Per Míriam Tirado, és clar. Una narradora que interpreta, habitualment, l’arxiconeguda Beth. Però que a Sant Julià ha tingut de protagonista la seva ‘cover’ habitual Lourdes Fabrés. La cantant surienca està de vacances.
La història invisible del fil que emergeix del melic de la Nura permet lligar amistats per sempre. El conte que dona lloc al musical va sobre els vincles que uneixen aquelles persones que més s’estimen. Tirado, la comunicadora especialista en criança i maternitat, es va inventar una història per mirar de fer fàcil als infants les separacions puntuals dels seus pares i mares quan toca anar a l’escola o encara de colònies, o aquella interrupció estiuenca del contacte amb els amics de l’escola.
I la història musical del fil invisible però que a Sant Julià s’ha vist d’allò més va d’històries que vinculen suposades aventures impossibles de quatre entremaliats joves que segueixen l’estela de la Nura. El Quim, la Lia i el decepcionat Àlex, un nen, noi, a qui els altres tres amics miren de fer recuperar el somriure que fa temps que ha perdut. Oceans, mars, illes perdudes. De tot ha passat en l’escenari del Claror ple de llibres -metafòrics- durant un dia. La màgia dels llibres que permet, també, teixir històries, aventures, amistats. I llaços per sempre.
Una història, unes històries que surten dels llibres (de la biblioteca, de l’escola...). I de la música. Perquè, ho diuen els actors dalt de l’escenari, “la música no es toca, la música es viu”. I si el públic s’ho ha passat d’allò més bé entre cants i canvis de llum, i algun que altre renec i plor entre la platea, un dels moments de més somriure ha estat gràcies a un dels acudits que deixen anar els personatges de Tirado: “Com esternuda un tomàquet? ‘Keetchuuup’.”
I entre cançons enganxoses i tornades que repiquen en les ments màgiques del fil invisible un ‘nar-hi nant’. Perquè deu ser que la vida és allò que passa d’un ‘nar-hi nant’ a un altre. Llegint llibres i històries de pirates.