La situació de João posa cara a una realitat que el consolat portuguès coneix de primera mà. El cònsol general, Duarte Nuno Gonçalves Jorge Pinto da Rocha, explica que les consultes sobre com tornar al país són habituals a les dependències consulars. D’aquí sorgeixen unes sessions que no són exclusives d’Andorra i que el ministeri d’Afers Estrangers portuguès està desplegant també en altres països amb una comunitat emigrant important. Ja s’han fet trobades a París, en altres ciutats franceses i a Suïssa, mentre que Espanya també serà una de les properes destinacions.
La iniciativa busca donar resposta a perfils molt diferents. “Poden ser persones grans que es jubilen, joves que volen estudiar o persones en edat activa que volen crear la seva empresa a Portugal”, explica Pinto da Rocha. El ventall de dubtes també és ampli: des dels tràmits administratius fins a la fiscalitat, passant per les equivalències de titulacions acadèmiques o de formació professional. Precisament, segons el cònsol, els possibles beneficis i obligacions fiscals són una de les qüestions que més interès desperten entre els assistents.
UNA GRAN PREOCUPACIÓ: L’HABITATGE
João, però, ha anat a la Valireta amb el retorn ja força madurat. Assegura que després de la sessió té pràcticament clar què haurà de fer i que ara li tocarà ocupar-se de “papers” i altres tràmits. La seva preocupació no és tant administrativa com econòmica. “Treballo en una bona empresa i tinc un bon salari, però el salari es queda tot aquí”, lamenta. I és aquí on apareix, inevitablement, l’habitatge. João considera difícil assumir els lloguers actuals fins i tot amb sous que poden arribar als 3.000 o 4.000 euros en sectors com la construcció. Pagar 2.000 o 2.500 euros per un pis, recorda, deixa poc marge quan després cal afegir-hi supermercat i la resta de despeses quotidianes. “Quina vida tindrem?”, es pregunta.
L’assistent assegura, de fet, que coneix altres compatriotes que també estan marxant del Principat i està convençut que el fenomen pot anar a més. Especialment, apunta, quan alguns dels contractes antics deixin de tenir les condicions actuals: “Hi ha persones que paguen 500 o 600 euros. Aquestes persones marxaran totes. Avui ningú pot pagar 2.000 euros”.
Des del consolat, Pinto da Rocha és més prudent a l’hora de vincular directament els retorns amb la situació de l’habitatge. Admet que el cost residencial “pot influir en la decisió”, però recorda que es tracta d’una elecció individual o familiar en què intervenen moltes variables. A més, recorda que les dificultats d’accés a l’habitatge no són exclusives d’Andorra, sinó que també existeixen a Portugal i en molts altres punts d’Europa.
Tampoc no ha percebut, durant els prop de dos anys que porta al Principat, un augment sobtat de les consultes. L’interès, explica, s’ha mantingut “més o menys continuat” i varia en funció de cada etapa vital: estudis per als més joves, empresa i fiscalitat per a les persones en edat laboral i un ventall molt més ampli de tràmits per a aquells que encaren la jubilació i han de preparar el trasllat definitiu d’un país a l’altre.
QÜESTIONS FISCALS, JUBILACIÓ, VEHICLES I ESTUDIS
Les jornades serveixen precisament perquè, quan arribi aquest moment, el retorn no sigui un salt al buit. Les tècniques desplaçades a Andorra informen “sobre qüestions fiscals i de Seguretat Social, la documentació necessària, la legalització dels vehicles amb matrícula andorrana o l’homologació dels estudis”, comenta Pinto da Rocha. També sobre una qüestió especialment sensible per als futurs jubilats: com es cobrarà la pensió quan s’ha cotitzat en més d’un país i què implica que l’edat ordinària de jubilació sigui diferent a Portugal i a Andorra.
Per a João, totes aquestes explicacions tenen ja una data al calendari. Si no canvia res, abans que acabi l’any farà les maletes. La seva conclusió després de cinc anys i mig al Principat és senzilla: treballar i cobrar un bon salari ja no és suficient si pràcticament tot acaba destinat a poder continuar vivint aquí. I ell creu que no serà l’únic que prendrà el camí de tornada.