Dissabte 7 de novembre, al voltant de les 19.50 hores, un home va entrar a la llibreria on treballo acompanyat de la seva dona i els seus dos fills. Era una tarda de feina habitual, amb diversos clients a l’establiment, i res no feia pensar que aquella visita acabaria provocant una intervenció policial, la retirada de dos llibres i una considerable repercussió mediàtica.
Després de recórrer la botiga, el fill es va fixar en un exemplar de ‘Mein Kampf’, d’Adolf Hitler, exposat en una de les prestatgeries. Segons em va confirmar posteriorment el meu company, el noi va preguntar si aquell llibre era legal. La seva germana també era present, però no va ser qui va descobrir l’exemplar ni qui va formular la pregunta.
L’home va agafar el llibre, el va examinar i va consultar el seu telèfon mòbil. Després de conversar amb la família, van abandonar l’establiment sense dirigir-se als treballadors.
Ja a l’exterior, l’home va efectuar una trucada telefònica. El meu company em va advertir que semblava estar trucant a la policia. Mentrestant, els dos fills van tornar a entrar breument a la llibreria, van observar novament el llibre entre gestos de diversió i van sortir. Jo vaig aprofitar aquell moment per anar a buscar un cafè.
“Es va dirigir directament a la prestatgeria, va agafar els dos exemplars de ‘Mein Kampf’ que hi havia exposats i els va fotografiar. Tot seguit, es va acostar al mostrador, hi va deixar els llibres i va mostrar una placa professional, identificant-se com a membre del Cos de Policia. Ens va comunicar que la venda d’aquell llibre era il·legal”
Quan vaig tornar, la intervenció encara no havia començat.
Aproximadament sis minuts després de la seva primera sortida, l’home va tornar a entrar, aquesta vegada amb el telèfon a la mà. Es va dirigir directament a la prestatgeria, va agafar els dos exemplars de ‘Mein Kampf’ que hi havia exposats i els va fotografiar.
Tot seguit, es va acostar al mostrador, hi va deixar els llibres i va mostrar una placa professional, identificant-se com a membre del Cos de Policia.
Ens va comunicar que la venda d’aquell llibre era il·legal, va qualificar els fets de delicte i ens va indicar que no podíem mantenir els exemplars exposats al públic. També va anunciar que una patrulla policial es desplaçaria fins a l’establiment.
Davant d’aquesta indicació, vaig retirar els dos llibres de la vista dels clients i els vaig col·locar en un moble situat darrere del mostrador, fora de l’abast del públic.
L’home va continuar desplaçant-se per la llibreria i es va acostar a conversar amb una persona que semblava conèixer. Mentrestant, jo vaig fer una cerca a Google per comprovar la legalitat del que ens acabava d’afirmar.
Quan va tornar a acostar-se al mostrador, li vaig demanar si em podia mostrar novament la placa professional. Volia documentar la identificació de la persona que estava intervenint en l’establiment.
L’home es va acostar i em va preguntar reiteradament si volia veure-la. Mentre me la mostrava, vaig intentar fotografiar-la amb el meu telèfon mòbil. En aquell moment, va fer un moviment amb la mà i va apartar el dispositiu que jo sostenia.
El telèfon no va caure a terra ni va patir desperfectes, i el gest no em va causar cap lesió física. Tanmateix, vaig viure aquella reacció com una situació intimidatòria.
Durant l’intercanvi, recordo que em va preguntar si estava boig per intentar fotografiar la placa. També es va oposar expressament al fet que la fotografiés. Vaig acceptar la negativa i no vaig tornar a intentar-ho.
Aquest episodi va quedar enregistrat per les càmeres de seguretat de la llibreria. Les imatges permeten observar el moviment sobre el telèfon, encara que no disposen d’àudio per reproduir les paraules intercanviades.
Després d’això, l’home es va dirigir a la persona amb qui havia estat parlant, li va fer un gest amb el cap i li va donar una palmada a l’esquena abans d’abandonar l’establiment. Poc després, aquella persona es va acostar al mostrador, va comprar un exemplar de ‘Psicòpates integrats’ i també va marxar.
Des del moment en què l’home havia mostrat inicialment la placa fins que va sortir de la llibreria, havien transcorregut aproximadament quatre minuts.
Uns set minuts després, va tornar a entrar per tercera vegada.
En aquesta ocasió, ens va comunicar que una patrulla estava de camí per intervenir els llibres i ens va indicar que havíem de tenir preparada la documentació d’identitat.
El meu company no disposava del seu document en aquell moment, de manera que va haver de comunicar-se amb la seva parella, que es trobava a l’establiment, perquè demanés a un familiar que l’hi portés.
La conversa es va allargar mentre l’home continuava a la llibreria. Durant aquesta estona també es van produir intercanvis amb alguns clients presents, que es van interessar pel que estava succeint. Paral·lelament, es va plantejar la necessitat de contactar amb la responsable de l’establiment.
Malgrat la situació, nosaltres continuàvem treballant i atenent els clients.
Finalment, l’home va tornar a sortir. Aproximadament cinc minuts després, va entrar per quarta vegada, ara acompanyat de dos agents uniformats del Cos de Policia, un home i una dona.
Els tres es van dirigir al mostrador. Els agents acabats d’arribar ens van preguntar quins eren els llibres objecte de la intervenció i el meu company els va indicar la prestatgeria on havien estat exposats.
Els exemplars, que inicialment havíem apartat darrere del mostrador, havien estat traslladats al magatzem. El meu company els va recuperar i els va tornar a col·locar momentàniament a la prestatgeria.
L’agent uniformada va fotografiar els llibres. Seguidament, amb els altres dos agents presents, es va indicar que es fotografiés també el conjunt de la prestatgeria. Un cop fetes les fotografies, els exemplars van ser retirats novament.
El meu company els va portar fins al mostrador i els va passar pel lector de codis de barres.
Mentrestant, l’agent uniformat va comunicar al primer policia que podia abandonar l’establiment, ja que ells es farien càrrec de la intervenció. L’home va sortir de la llibreria.
A partir d’aquell moment, el desenvolupament dels fets va adquirir un caràcter sensiblement diferent.
Els dos agents uniformats van mantenir un tracte cordial amb nosaltres. Ens van explicar que els llibres serien intervinguts i que caldria identificar-nos. També ens van preguntar per la procedència dels exemplars i per la seva distribució.
La identificació dels dos treballadors es va efectuar durant aquesta fase. Quan vam preguntar pel motiu del requeriment, se’ns va indicar que responia al protocol policial.
L’agent uniformat ens va transmetre que probablement recuperaríem els llibres en poc temps. Segons recordo de les seves explicacions, els exemplars havien de quedar a disposició judicial perquè se’n valorés la legalitat.
L’agent uniformada va introduir els dos llibres en una bossa de plàstic, que va quedar damunt del mostrador mentre efectuava una trucada telefònica.
Aproximadament un minut després d’haver marxat, el primer agent va tornar a entrar a la llibreria per cinquena vegada. Es va acostar a l’agent uniformat i el va apartar momentàniament per mantenir-hi una conversa.
Desconec el contingut d’aquell intercanvi, però la conversa queda registrada visualment a les càmeres de seguretat.
Després d’aquesta breu intervenció, el primer agent va abandonar novament l’establiment, aquesta vegada de manera definitiva pel que vaig poder observar.
Els dos agents uniformats van continuar conversant amb nosaltres. Durant aquesta última fase, també hi van intervenir alguns clients presents, i el clima va ser més tranquil que durant els primers moments de l’actuació.
Finalment, els agents van abandonar la llibreria amb els dos exemplars intervinguts. La seva sortida va coincidir amb el final de la meva jornada laboral, de manera que vaig sortir de l’establiment pràcticament al mateix temps. El meu company va romandre a la botiga.
No se’ns va lliurar cap justificant de la retirada dels llibres.
Els exemplars intervinguts corresponien a una edició de ‘Mein Kampf’ publicada per l’editorial Total Books, amb ISBN 9786078578085.
Els dies següents, els fets van adquirir una repercussió mediàtica que difícilment hauríem imaginat aquella tarda.
Abans de la devolució dels exemplars, la direcció policial va contactar telefònicament amb Pamela, la responsable de la llibreria, per presentar-li disculpes i comunicar-li que els llibres serien retornats.
El dimarts 10 de novembre, tres dies després de la intervenció, els dos exemplars van tornar a l’establiment.
Paradoxalment, la retirada policial va acabar despertant un interès considerable per adquirir precisament el llibre que havia estat objecte de la intervenció. Arran de la repercussió mediàtica, vam observar un augment de l’interès dels clients per aquesta obra.
El divendres 13 de novembre vam comparèixer davant la direcció del Cos de Policia per exposar el nostre relat dels fets.
“No escric aquesta crònica per reclamar un càstig ni per atribuir responsabilitats que no em correspon determinar. Ho faig perquè vaig presenciar els fets, perquè una part significativa va quedar enregistrada i perquè considero legítim explicar públicament què va succeir”
Al llarg d’aquesta reconstrucció he procurat distingir allò que vaig presenciar directament, els detalls que he contrastat posteriorment amb el meu company i les circumstàncies que es poden observar a les gravacions de seguretat.
Considero important fer aquesta distinció perquè explicar una intervenció policial no hauria de consistir a atribuir intencions a les persones implicades, sinó a descriure amb precisió les seves actuacions.
També em sembla necessari diferenciar el comportament del primer agent del dels dos policies uniformats que van arribar posteriorment. La seva actitud envers nosaltres va ser cordial i va contribuir a rebaixar la tensió de la situació.
Més enllà de l’episodi concret, els fets plantegen una qüestió que considero fonamental per a qualsevol llibreria: la diferència entre posar una obra a disposició del públic i compartir o promoure les idees que conté.
La presència d’un llibre en una prestatgeria no constitueix, per si mateixa, una adhesió ideològica al seu contingut. Les llibreries són també espais d’accés a documents històrics, de coneixement i de confrontació crítica amb idees que poden resultar profundament rebutjables.
La història no desapareix perquè deixem de tenir-ne els llibres a l’abast.
I precisament per això considero que qualsevol actuació que afecti la circulació d’una obra hauria d’estar fonamentada en criteris jurídics clars, no en la simple percepció individual de la seva conveniència.
No escric aquesta crònica per reclamar un càstig ni per atribuir responsabilitats que no em correspon determinar. Ho faig perquè vaig presenciar els fets, perquè una part significativa va quedar enregistrada i perquè considero legítim explicar públicament què va succeir.
Al capdavall, aquella tarda jo només estava treballant en una llibreria.
I tot va començar amb una pregunta sobre si un llibre era legal.