Les primeres pàgines ja donen pistes del desfasament. Els coprínceps que hi apareixen són Joan Martí Alanis i Jacques Chirac, i la Casa de la Vall continua figurant com a centre neuràlgic del Consell General. En l’àmbit judicial, les imatges remeten a l’antic edifici de justícia, conegut com el de “les Columnes”, tot i que fa anys que l’activitat jurisdiccional s’ha traslladat a noves seus institucionals.
Les xifres poblacionals no passen desapercebudes. Canillo apareix amb 2.518 habitants, quan avui supera àmpliament els 6.000; Ordino, amb 1.931 residents segons el dossier, gairebé ha triplicat la seva població; i Andorra la Vella ja supera els 24.000 habitants. Aquestes dades, més enllà del contrast numèric, il·lustren fins a quin punt la informació obsoleta pot distorsionar la percepció actual del país.
Altres apartats tampoc s’han mantingut al dia. A nivell administratiu, el dossier no recull veïnats ni composicions comunals que avui formen part de l’estructura real del Principat. La divisió territorial que s’hi descriu respon a una Andorra que ha evolucionat, però que no ha estat revisada en aquest material de consulta.
Malgrat tot, el ‘Dossier d’Andorra’ continua sent un dels llibres més consultats de la Xarxa de biblioteques. La seva força rau en la capacitat de condensar informació històrica, política i territorial en un sol volum accessible, fet que el converteix en una eina habitual per a estudiants i futurs ciutadans. Però la manca d’actualització fa que qui el consulta corri el risc de construir-se una imatge incompleta, o directament errònia, del país.
Actualitzar aquest clàssic implicaria molt més que corregir xifres o substituir fotografies. Significaria transformar un llibre de consulta molt utilitzat en una eina viva, capaç de reflectir l’Andorra actual i d’acompanyar, amb rigor, aquells que volen conèixer el Principat i integrar-s’hi plenament.
Potser, al capdavall, aquest contrast del ‘Dossier d’Andorra’ —molt consultat però clarament endarrerit respecte a la realitat que pretén descriure— és també un reflex de la urgència de posar-nos al dia.