Segurament aquestes escenes últimes poden ser més quotidianes. I si no ho són ben bé, sí que han estat reals, ben reals, en l’exhibició que policies i banders, conjuntament, han fet i faran encara aquest diumenge al Parc Central. Un muntatge de ben bé tres quarts d’hora. I que acaba convertint-se en un dels grans moments, dels moments àlgids, de la Fira d’Andorra la Vella. Una ‘gossada’ d’exhibició. Primer, perquè fa delir l’actuació-entrenament de policies i banders. I, segon, perquè es tracta que el públic, que la ciutadania, vegi la feina que fan els grups canins d’un cos i d’un altre. Unes quantes desenes de visitants a la fira, potser alguns centenars, han seguit entusiasmats, l’exhibició. Amb tirolina inclosa muntada pels especialistes en recerca de muntanya de la policia.
Ja ho diuen que el gos és el millor amic de l’home. I en aquest cas, el que de ben segur que ha estat, és un gaudi. Que la cosa entusiasma n’és bona prova que a diferència d’altres situacions, en aquesta ocasió, per molts figurants que s’hagin demanat, per molta implicació del públic que s’hagi sol·licitat, no hi ha hagut problemes per omplir. Ben al contrari: sobraven voluntaris. Fins i tot quan al final, l’agent major animador de la festa, l’‘speaker’ de la vetllada, un dels guies canins de la policia, ha demanat voluntaris per vestir-se amb els elements que fan servir en els entrenament i així poder comprovar com s’aferra el gos a la indumentària.
La rapidesa amb què els animals trobaven l’objectiu o resolien la situació plantejada ha sorprès i fins i tot emocionat molts dels presents. L’ovació per reconèixer la feina dels cans -i, és clar, dels seus guies- ha estat una constant. Un ‘divertimento’ que no només ha valgut la pena, si no que permet a policies i banders mostrar una especialitat que sovint és poc coneguda. Però que hi és i té feina. Fa feina, de fet. I, per cert i abans de res, si mai es troben un gos policia millor que se li acostin. Primer assegurin-se que no està treballant. Si està en plena operació i pretenen jugar-hi poden passar dues coses. Una, que el destarotin i, per exemple, aquells minuts de descuit acabin sent decisius per no poder salvar la vida d’una persona. L’altra, que l’animal tingui una reacció no prevista i se li giri contra vostè.
BINOMIS
Les exhibicions de la fira les protagonitzen cinc binomis de la policia -que en total en té tretze- i tres dels banders. Com ha explicat l’agent major animador de l’exhibició, no solen treballar junts policies i banders, però sí que coincideixen en algunes ocasions per a temes especialment de muntanya. Per això, per a l’exhibició, calia recrear una història inventada amb diverses subhistòries que malgrat no ser reals tampoc siguin impossibles del tot. L’agent en qüestió parlava d’història “surrealista”. Però res més lluny de la realitat. Aquest dissabte feia d’ ‘speaker’. Però ell és guia caní de pista, de recerca. És a dir, que intenta trobar aquelles persones que eventualment s’hagin pogut perdre.
Per a ell és de les subespecialitats més pures. Però cada guia deu pensar fa o no fa el mateix en el seu cas. En tot cas, a l’exhibició del Parc Central s’ha buscat recrear “punts de feina diferents l’un amb l’altre” per així aconseguir una “participació més visual” i, alhora, poder acostar al públic la feina que es fa. L’especialitat és “cada dia més coneguda. Ens estem donant a conèixer” amb múltiples tasques. A les xarxes socials, en campanyes a les escoles o en fires. I al Parc Central hi ha hagut una mica de tot: intervenció, recerca, defensa, explosius, troballa d’animals morts, de verí…
La participació dels banders permet obrir el ventall de races a mostrar. La policia treballa habitualment amb gossos ‘de força’. Amb pastors alemanys o similars. De fet, pastors alemanys tal qual, pastors alemanys varietat txeca, varietat negra, o pastor belga de la variant malinois. Els banders aporten races teòricament més ‘calmades’, encara que Déu n’hi do el nervi d’algun dels cans. Dels gossos i també gosses. Border collie, golden i llaurador són les races amb què treballa el grup que té cura de la flora i la fauna del país. Una exhibició per a la gent, un entrenament de qualitat per als funcionaris.
La policia treballa habitualment amb pastors alemanys o similars. De fet, pastors alemanys tal qual, pastors alemanys varietat txeca, varietat negra, o pastor belga de la variant malinois. Els banders obren el ventall de les races amb border collies, goldens i llauradors
Perquè com ha recordat l’animador de la vetllada, segurament és més senzilla la feina que han de fer els gossos en una situació real que no pas aquest dissabte al Parc Central. Allí, amb centenars de persones observant, múltiples olors, sorolls… Com s’ha observat, la concentració dels animals era màxima. La reacció, megadiligent. “I la motivació és el joguet”, recorda l’agent major responsable de la presentació de l’esdeveniment. Cert, explica, que el principal és “el vincle entre el guia i el seu gos”. Però l’animal espera la recompensa. Que és la joguina que rep quan acaba de fer la feina.
I no sempre és la mateixa joguina. Perquè no s’acostumi. En funció de la tasca a realitzar, se li dona un objecte o un altre. Una pilota, per exemple, o sobretot un mossegador, sovint. S’hi abraonen com si no l’haguessin vist mai. Això sí, després d’haver reduït el terrorista cercat o d’haver localitzat l’infractor de les truites de mida que no tocava. El públic s’ho ha passat d’allò més bé. I els funcionaris, d’un cos i d’un altre, contents de la resposta ciutadana. Una ‘gossada’ tot plegat.
PD: ara els guies canins de la policia esperen la resposta de la direcció a unes històriques demandes. Es queixen que sovint han d’anar amb una sabata i una espardenya. De fet, són guies canins i moltes d’altres coses. Hi ha gossos repartits per diverses àrees. I això, ja no és tanta ‘gossada’. Més aviat, una animalada.