De fet, en temporada alta, quan hi ha molta afluència de visitants en comerços i botigues especialment de l’eix comercial d’Andorra la Vella i Escaldes, són quan més furts de mercaderia es cometen. Dels que es resolen als que es cometen hi va un bon tros. De cada furtador que s’enganxa, i se n’enganxen, d’altres es queden pel camí. És clar, però, que en molts casos són quantitats irrisòries. Com el cofre de perfums de fa pocs dies.
Quan són professionals en la matèria -tot sovint es tracta de ciutadans de països de l’Est establerts o a França o Espanya- la cosa ja canvia. Van preparats, van equipats amb les mil i una, i el seu objectiu és aconseguir un bon botí. És llavors quan treballen amb eines, amb bosses folrades i cerquen material car o d’interès per al mercat negre. D’aquí que després deixin la prova del delicte en qualsevol racó. Això sí, si han deixat la prova, és ben probable que hagin aconseguit la seva finalitat.
Alguna que altra òptica de l’avinguda Meritxell, botigues de roba o perfumeries tenen la mosca rere l’orella i el seus vigilants de seguretat són autèntics especialistes en enganxar furtadors. I els dependents tot sovint clissen alguns pispes que si en temporades posteriors hi volen tornar, habitualment acaben caient de quatre potes. Aquest hivern la policia en col·laboració amb els vigilants han ‘tret de circulació’ no pocs pispes d’aquesta mena. I això que normalment només transcendeixen els grossos.
Encara és més habitual que s’enganxin ‘lladres de perfums’ o de roba que la mercaderia que duen a sobre no arriba als 600 euros. De preu de cost. No pas de venda. I si és el cas, se’ls llegeix la cartilla, se’ls fa una tibada metafòrica d’orelles i tal dia farà un any. I el degoteig de controls d’aquesta mena de personal és més constant del que alguns es pensen. Hi ha pispes. Però també hi ha qui els para.