“Actualment, els educadors socials estem actuant com a apagafocs i és necessari apostar per la prevenció”. Amb aquesta afirmació, la presidenta d’APEESA, Judith Cabanas, resumeix una de les principals preocupacions del col·lectiu. Segons explica, el model actual concentra bona part dels recursos en l’ensenyament secundari i en l’atenció a situacions que ja han esdevingut problemàtiques, quan moltes d’aquestes dificultats es podrien detectar i abordar molt abans.
En aquest sentit, l’associació defensa que la figura de l’educador social hauria de tenir més presència en les primeres etapes de la vida dels infants. “Hi ha situacions que es poden detectar des de ben petits i que, possiblement, amb educació i acompanyament, podem modificar”, assenyala Cabanas. La presidenta considera que una intervenció primerenca permetria proporcionar estratègies i suport a les famílies i als menors, i evitar que determinades problemàtiques es compliquin o es cronifiquin fins al punt de dificultar-ne considerablement el tractament. “Ens trobem amb casos en què és molt difícil intervenir perquè no s’ha pogut fer la feina prèvia”, afegeix.
DUES TAULES RODONES
Aquesta reflexió ha estat un dels eixos de la primera taula rodona de les jornades, dedicada al circuit d’intervenció en la infància i l’adolescència. L’objectiu ha estat analitzar si els infants i els adolescents ocupen realment el centre de les actuacions dels professionals, identificar els aspectes que funcionen i determinar quins procediments caldria modificar o millorar.
La segona taula rodona, centrada en la promoció de la salut i la prevenció comunitària, aprofundeix en la mateixa necessitat d’anticipar-se als problemes. La jornada també ha comptat amb una conferència inaugural a càrrec de Maria Àngels Uró, educadora social amb una llarga trajectòria en el sector educatiu, que ha ofert una perspectiva sobre l’evolució de la professió a Andorra. El programa s’ha completat amb una dinàmica participativa destinada a afavorir el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències entre els assistents.
Més enllà de les reivindicacions relacionades amb la prevenció, les jornades també han servit per reflexionar sobre la situació laboral i professional dels educadors socials. Es tracta d’una disciplina relativament jove, que va començar a estructurar-se durant la dècada dels noranta i que, en poc més de trenta anys, ha aconseguit incorporar-se a nombrosos àmbits d’intervenció.
Tanmateix, Cabanas considera que encara queda camí per recórrer perquè la societat conegui les funcions i les responsabilitats d’aquests professionals. “Ens falta reconeixement, falta que es coneguin quines funcions i quina és la feina que fem en el dia a dia”, lamenta. Una de les demandes del col·lectiu és que es creïn més llocs de treball específicament reservats a persones amb la titulació d’educació social. Segons explica la presidenta, en determinades situacions d’urgència, alguns serveis acaben contractant professionals d’altres disciplines perquè no troben educadors socials disponibles en aquell moment.
MILLOR QUE A ESPANYA
Malgrat aquestes mancances, la presidenta d’APEESA també destaca els aspectes positius del model andorrà, especialment si es compara amb el dels països veïns. A diferència d’Espanya, on la incorporació dels educadors socials als centres educatius encara no està generalitzada, a Andorra aquesta figura ja forma part de l’estructura de l’administració pública.
De fet, la majoria dels professionals del sector treballen per a l’administració, tot i que també hi ha serveis externs i privats. Aquesta situació, segons Cabanas, afavoreix unes condicions laborals i salarials que considera bones en termes generals. “Creiem que tenim un bon sou i que, fins i tot en l’àmbit privat, s’haurien d’equiparar una mica les condicions que tenim”, manifesta. En aquest sentit, també posa l’accent en la necessitat de disposar d’espais per al suport emocional dels professionals i de continuar millorant la qualitat del treball en xarxa. En conjunt, però, considera que les condicions laborals dels educadors socials a Andorra són bones.