La comunitat argentina del Pas de la Casa estaria alarmada, segons que ha transcendit ara, per un fet que hauria tingut lloc fa uns mesos i pel qual agents de policia, fins i tot segons algunes fonts, fent pujar el menor a un vehicle logotipat, haurien presumptament mirat d’obtenir informació de la situació migratòria i administrativa del seu entorn familiar. Això hauria causat un elevat malestar en el col·lectiu i un impacte psicològic en el menor. I, també, hauria suposat que moltes famílies que fins llavors no tenien cap problema en deixar anar els fills a l’escola tot sols ara no ho facin. Fins aquí un escenari que els darrers dies, magnificat a través de les xarxes, s’ha anat fent circular.
El cas paradigmàtic d’aquest suposat ‘assetjament’ el tindria documentat en el seu llibre d’intervencions la policia i difereix de forma enorme del que pressuposa la comunitat argentina o una part d’aquesta. El fet clau s’hauria produït el 3 de juny mentre una patrulla policial feia prevenció al voltant de les escoles
El cas paradigmàtic d’aquest suposat ‘assetjament’ el tindria documentat en el seu llibre d’intervencions la policia i difereix de forma enorme del que pressuposa la comunitat argentina o una part d’aquesta. El fet clau s’hauria produït el 3 de juny mentre una patrulla policial feia prevenció al voltant de les escoles. De cop es veu un grup de menors amb els seus progenitors anant cap a classe i un noiet, que pel físic els agents suposen que pot tenir cinc o sis anys, que va sol i al marge de qualsevol altre infant. Davant d’això, els agents s’acosten al menor “per assegurar el seu benestar” i sense aturar-lo del tot ni interrogar-lo segons la versió policial sobre cap qüestió immigratòria el van acompanyant fins a l’escola. De la petita conversa no se n’aconsegueix saber cap referència paterna o materna i en arribar al centre els policies contacten amb responsables del centre.
Llavors aclareixen que el nen té deu anys i que hi ha una autorització per part dels pares perquè pugui anar sol a l’escola. També saben els funcionaris llavors que el menor no està degudament inscrit al país i a través dels responsables de l’escola obtenen les dades de contacte dels progenitors. La versió casaria amb la que l’Altaveu ha obtingut indirectament d’una docent del Pas de la Casa que refereix haver vist a final del curs passat, entre els mesos de maig i juny, un nen plorós arribant a l’escola a peu acompanyat de dos policies. En cap cas aquesta mestra sap de què havien parlat els agents amb l’infant.
Però veient aquesta situació, com a mínim el conserge i la directora del centre surten a l’exterior de les instal·lacions per veure si havia passat quelcom, parlar amb els policies i amb l’infant i traslladar l’alumne cap a l’aula que li pertoqués. Suposadament arran d’aquest contacte els funcionaris obtenen les dades de la família i, sempre segons les fonts policials oficials, després de fer altres tasques, un dels agents contacta amb la família per exposar-los la situació i recomanar-los que, si és possible, acompanyin el nen perquè és una zona força turística i que hi sol haver la presència de força gent.
Segons el que consta en el llibre d’intervencions, els pares haurien agraït l’aclariment i les explicacions i hi hauria hagut un tracte bo i cordial i no va anar a més la situació en cap cas. “En l’entorn escolar sempre es vetlla pel benestar dels infants i en cap cas se’ls demana per la situació administrativa dels seus familiars. Tampoc no se’ls interroga per res si no és en presència d’un progenitor o tutor legal”. D’aquí que la situació que s’ha creat ara hagi sobtat enormement.
ALTRES SITUACIONS
La policia sí que admet com no pot ser d’altra manera que es pot donar el cas que, en el marc d’una enquesta sobre immigració, entre altres llocs es pugui trucar a una escola per obtenir dades sobre la situació d’alguns escolars. Però, en aquest cas, no es parla amb cap menor si no amb els responsables del centre en qüestió. Això, segons el cos, s’emmarca en els procediments habituals i en funció de l’aclariment d’expedients administratius. I quan hi ha un xoc entre l’interès de la seguretat del país i la protecció de dades personals es fa l’avaluació o l’equilibri que es considera legalment escaient.
I en relació amb suposats controls d’immigrants, una altra situació que s’hauria donat, en aquest cas més recentment, i que també hauria pogut alertar la comunitat argentina, des del departament de policia, a demanda de l’Altaveu en l’intent de corroborar els neguits expressat per l’entorn de dita comunitat, s’ha exposat també el cas de dues adolescents que es van veure immerses, fa pocs dies, en el control migratori en l’àmbit laboral.
En aquest sentit, la policia hauria acudit a un centre de treball per comprovar que tots els seus empleats estaven legalment autoritzats. En aquest marc, es va trobar que hi havia dues noies de setze anys treballant però que no tenien el permís per fer-ho. O sia, tenien autorització de residència i, per tant, des d’aquest punt de vista estan legalment establertes al Principat, però no tenien permís de treball. En aquest cas es va aixecar la corresponent acta sense ni tan sols necessitat d’haver d’interrogar les dues noies i el que s’ha fet ha estat sancionar l’empresa per no tenir degudament autoritzats alguns dels seus empleats.