A demanda d’Altaveu, fonts de l’Institut han posat en relleu quina és, al seu entendre, la forma d’actuar que han de seguir. “Donem informació de com s’ha de procedir en el marc legal actual, però no a iniciativa pròpia”, han indicat. Així, consideren que “són els veïns afectats els qui s’han de posar en contacte amb l’Institut i veure quines opcions tenen”. Per tant, no ha de ser pas l’entitat qui faci cap pas.
Així doncs, es considera que, malgrat les informacions aparegudes, en les quals queda clar que la propietat pressiona per signar nous contractes abans que entri en vigor la futura llei, no cal fer cap acció. I això malgrat que la sensació general és que els inquilins afectats es troben en una certa indefensió, tant per la posició de poder que té el propietari com per la manca d’informació, a banda de la lògica por a quedar-se sense un lloc on viure. Alguns, de fets, haurien acabat ja signant els nous contractes.
Des de l’entitat, sí que s’ha volgut recordar que, al llarg dels darrers temps, igual que Govern, han compartit informació via xarxes socials. De post, piulades o similars, se n’han fet. Ara bé, cal recordar que no tots els ciutadans tenen aquests mitjans per informar-se.
Qui també ha volgut dir la seva sobre la qüestió ha estat el cap de Govern. En un fil a la xarxa social X, Xavier Espot ha assegurat que els increments que la propietat de l’edifici del carrer Doctor Mitjavila vol imposar als seus llogaters no es podran tirar endavant, ja que són “contraris” al que marca la llei de descongelació que s’ha d’aprovar dijous vinent al Consell General. Així, afirma que, un cop entri en vigor el text, les cartes enviades als inquilins “no tindran cap efecte”.
Espot ha volgut sortir al pas de les darreres informacions sobre les pressions que estarien patins els veïns dels dos blocs. Recorda que el text “només preveu que es pugui posar fi o renovar a partir de l’any vinent els contractes signats al 2012 o amb un preu de 6 euros per metre quadrat o inferior” -oblida, però, que aquests requisits afectarien efectivament com a mínim alguns dels immobles- i que, en aquests casos, es faria “amb uns increments anuals limitats tant si es canvia com no de llogater”.
El que no aclareix en les piulades és un detall que, en el cas dels blocs del doctor Mitjavila és essencial. Efectivament, com diu Espot, un cop entri en vigor la llei, s’aplicarà el que marca el text -cal recordar, però, que no obliga a mantenir l’inquilí sinó que es limita l’increment de la renda, però sí que es podria fer fora el llogater i agafar-ne un altre. La pregunta que queda a l’aire és què passarà si un dels inquilins, com ja hauria passat, acaba signant un nou contracte abans que entri en vigor la llei. És a dir, s’aplicarien al nou contracte signat ara les regles de joc del projecte legislatiu?