Encara costa assimilar-ho dins del mateix club. Menys de 24 hores separaven la tanda de penals davant el Drita del sorteig de Mònaco que situava l’Inter al costat de noms habituals del futbol continental. “Crec que encara estic en un núvol. Jo i tothom de l’equip ho estem assimilant”, admet Romero. Per al director esportiu, arribar fins aquí significa haver-se apropat molt al sostre que podia imaginar per a un club de la realitat actual del futbol andorrà. Però també creu que l’Inter no serà l’últim: “Això tornarà a passar. Tard o d’hora, ja siguem nosaltres o un altre equip, perquè cada vegada estarem més a prop”.
El sorteig ha servit per posar noms a aquesta nova realitat. Copenhaguen, Universitatea Craiova i Aarhus passaran pel Nou Estadi de la FAF, mentre que els escaldencs visitaran l’Estrella Roja a Belgrad, el Getafe al Coliseum i el Mjällby a Suècia. Romero no amaga que hauria preferit algun reclam encara més potent. L’Ajax era un dels seus desitjos per jugar a domicili, mentre que hauria rebut de bon grat el Brighton o el Braga a Encamp. En el cas dels portuguesos, especialment per la nombrosa comunitat lusitana del país i la possibilitat d’omplir l’estadi.
3,17 MILIONS QUE NO SÓN NETS
El gran salt també es pot quantificar. L’Inter té garantits 3,17 milions d’euros només per formar part de la fase lliga. A partir d’ara, cada victòria significarà 400.000 euros més i cada empat, 133.000, sense comptar les primes vinculades a la classificació i a una hipotètica continuïtat en les eliminatòries. Però els 3,17 milions no arribaran íntegres a la caixa del club. Romero vol posar context a unes xifres que, observades des de la realitat del futbol andorrà, poden semblar gairebé desorbitades. L’aventura continental ja ha comportat tres desplaçaments i l’organització de tres eliminatòries com a local, i ara caldrà assumir tres viatges més i tres partits de fase lliga amb unes exigències organitzatives encara superiors. A més, una bona part dels ingressos es destinarà als premis acordats amb la plantilla.
Fets els comptes preliminars, però, la previsió és clarament positiva. “El club espera que almenys un milió i escaig d’euros, llarg, quedin al club”, explica Romero. I aquí apareix la diferència fonamental. L’Inter no vol utilitzar l’èxit per convertir-se de la nit al dia en una entitat amb una estructura salarial molt superior. “No passarem de pagar 2.000 euros a pagar-ne 5.000. Això no passarà”, assegura el director esportiu. Hi podrà haver moviments i millores, però sense abandonar el model que els ha portat fins aquí.
El canvi real és un altre: tranquil·litat. “Durant un temps podrem estar tranquils i no dependrem que algú vingui a posar diners”, resumeix Romero. Els ingressos europeus permeten construir un coixí per mirar més enllà d’aquesta temporada. Fins i tot si l’Inter no torna a guanyar immediatament la lliga, tindrà recursos per mantenir-se competitiu en les següents campanyes. “Si l’any que ve no guanyem la lliga, tindrem diners per continuar competint amb els millors. I si el següent tampoc la guanyem, segurament tindrem diners per continuar competint”, assenyala.
SENSE TORNAR-SE BOJOS AL MERCAT
Tampoc hi haurà una revolució immediata de la plantilla per disputar la Conference. De fet, els terminis juguen en contra dels escaldencs. La llista UEFA s’ha de presentar el 2 de setembre, després del tancament del mercat, i els futbolistes inscrits seran, amb les excepcions reglamentàries corresponents, els que afrontaran els sis compromisos de la fase lliga. Els equips poden tenir 25 fitxes però competir amb 19 per les particularitats de jugadors formats/localment.
La intenció de la direcció esportiva passa per alliberar alguna fitxa i estar atenta a les oportunitats que deixi el tancament del mercat. Romero considera que algun futbolista professional que quedi lliure pot rebaixar les seves pretensions amb el pas dels dies i convertir-se en una oportunitat que ara mateix resulta inaccessible. Però hi ha un matís important: si arriba després del termini d’inscripció europea, serà un reforç “pensat per a la competició domèstica i no per a la Conference”.
I precisament la lliga continuarà sent la prioritat. Europa pot haver convertit l’Inter en protagonista continental, però la porta per tornar-hi passa per Andorra. “Nosaltres el que volem és continuar guanyant la lliga, perquè per arribar on hem arribat has de guanyar-la”, recorda Romero. I rebutja que la diferència econòmica hagi de convertir el campionat en un passeig. Al contrari: preveu una temporada encara més complicada per l’acumulació de partits, la motivació extra dels rivals i el creixement general dels clubs. “La diferència pot semblar molt gran a nivell de diners, però al camp no és tan diferencial”.
ANDORRA, EN UN ALTRE APARADOR
La transformació no acaba als comptes. Durant el sorteig, Giorgio Marchetti va destacar que la classificació de l’Inter converteix Andorra en la 53a associació que aconsegueix situar un representant en una fase principal UEFA. Una dada que ajuda a entendre per què l’èxit dels escaldencs transcendeix les fronteres del mateix club. Romero confia que la fita també canviï la percepció exterior de la lliga. “Estic segur que hi ha molts jugadors que abans miraven la lliga d’una altra manera i que, gràcies a això, perquè al final surts a tots els llocs, poden pensar: ‘Andorra, compte, potser no és tan descabellat jugar allà’”. Jugar contra equips com el Copenhaguen, l’Estrella Roja o el Getafe és un aparador difícilment imaginable fins ara per a un futbolista de la competició nacional.
Aquest creixement, però, també deixa al descobert les limitacions de l’estructura actual. “Creixem molt més ràpid del que el país està preparat perquè creixi”. El director esportiu considera que els clubs estan avançant més ràpidament que el mateix entorn que els envolta i posa especialment el focus en les dificultats administratives per incorporar determinats perfils de futbolistes estrangers. Romero defensa que l’esport professional o semiprofessional necessita una consideració adaptada a la seva realitat, amb contractes que sovint tenen una durada molt diferent de la d’un treballador convencional.
També hi ha un repte intern. L’Inter funciona amb una estructura molt reduïda: Romero explica que només tres persones treballen habitualment al despatx del club. Organitzar tres partits de Conference multiplica les necessitats fins al punt que estudien incorporar temporalment alguna persona més, almenys fins a Nadal. La Federació Andorrana de Futbol, assenyala, serà clau aportant personal i experiència en tota l’operativa vinculada al Nou Estadi de la FAF.
La primera mostra del potencial que pot tenir aquesta nova etapa ja es va veure contra el Drita. Romero admet que no esperava trobar-se un estadi tan ple i, encara menys, veure aficionats que habitualment no tenen cap vinculació amb l’Inter animant l’equip. “Em va sorprendre molt. Tant una cosa com l’altra no m’ho esperava i tant de bo en aquests partits sigui igual o millor”, explica. Per a ell també hi ha una recompensa personal després de totes les hores dedicades a construir la plantilla. Però reparteix ràpidament els mèrits: la seva feina, diu, és reunir les persones adequades; després Felip Ortiz és qui les entrena i els futbolistes els que decideixen sobre la gespa.
Ara aquestes persones jugaran contra el Copenhaguen, viatjaran a Belgrad i trepitjaran el Coliseum, entre d’altres. I quan acabi l’aventura, l’Inter continuarà sent l’Inter. Aquesta és precisament la idea que defensa Romero: no gastar com un gran perquè durant uns mesos ingressarà com mai havia ingressat, sinó aprofitar una classificació irrepetible per assegurar que el club pugui continuar competint quan deixin de sonar els himnes europeus.
Comentaris