“Un bon dia t’adones que estàs rodejat de grans històries que passen desapercebudes”, diu l’autor. Això va ser la premissa que el va portar a començar a endinsar-se en aquestes històries -que són molt potents- però que han quedat a l’ombra. “A partir d’aquí vaig començar una feina de recerca de tot això, i com més vas estirant el fil veus, que hi ha gent que realment ha fet coses increïbles i que estan oblidats. I en canvi, els mitjans i la gent només parlen de sempre el mateix, quan hi ha moltes coses interessants”.
I així va néixer ‘Atles de les ombres’, el llibre guanyador del premi MoraBanc de contes i narracions 2025, i una de les apostes d’Anem Editors per a aquest 23 d’abril. Aquestes històries ocultes són el fil conductor del llibre, tot i que Ginestà explica que totes són molt diferents entre si, i fins i tot passen en països o fins i tot èpoques completament diferents.
Darrere dels relats hi ha tota una feina de recerca i de documentació per poder conèixer més sobre aquestes històries. “En vaig escriure moltíssimes, però vaig acabar fent una tria de les que em va semblar que combinaven més les unes amb les altres, però d’històries n’hi ha com per fer una enciclopèdia”, diu l’autor.
Tot i que no pot desvetllar molt dels relats, explica que a algunes de les històries el protagonista no és una persona, sinó “un gos”, o altres com el protagonista en si, és una plataforma al mig del mar que va esdevenir un país. “Ningú ho sap, i la història és realment espectacular. Em fa molta gràcia perquè quan ho parlo amb gent aquí a Andorra, no ho coneixen i és un país molt més petit que aquest”.
A partir d’aquests fets reals, Ginestà el que ha fet és novel·lar la història, i com alerta, “d’alguna manera estàs inventant-te uns diàlegs i unes històries, que han passat, però potser no han passat exactament com tu les escrius. És crear novel·la sobre aquest fet històric, i tot i que els personatges que surten són reals i el que succeeix va passar, hi ha aquest punt de ficció i de novel·la per fer-ho més atractiu i que no sigui un compendi de fets històrics”.
Ginestà explica que igual que passa amb el món de la música, amb la literatura, sempre hi ha coses a la cartera, que es van treballant: “Escriure un llibre és un procés més o menys llarg, tot i que l’escriptura pot ser ràpida, però el procés d’imaginar-lo, tenir la idea, buscar la informació… pot ser molt llarg. Llavors ara mateix tinc diverses coses entre mans”.