La flaire de la vianda i el tall de porc -ja pot ser botifarra de perol, ja poden ser salsitxes, potser algunes pilotes i un tall de panxeta o de cap de llom- tenen més força que el xim-xim de l’aiguat que en algun moment ha estat intens damunt la plaça de l’Església. L’epicentre del treball de set o vuit cuiners de primer ordre -la cònsol major de la Massana, Eva Sansa, s’ha encarregat d’agrair la seva feina i ha recordat que amb la seva contribució han fet tenir nomenada a Lo Mandongo, que va més enllà d’una festa gastronòmica per esdevenir la recuperació de la memòria històrica massanenca- que tenen una bona colla de col·laboradors. I de totes les edats.
Els 300 tiquets que s’havien posat a la venda van volar. I tot i haver de fer cua sota el paraigua, i haver de menjar a cobert -s’han obert les instal·lacions de l’escola per tal de poder salvar l’aiguat de la millor manera- els qui tenien ganes de trinxat, de Mandongo, no han fallat. Que la requesta del plat bé que s’ho val. I la dels productes que s’hi posen, més encara. No s’estalvia en res. Tampoc en col·laboracions de diversos establiments del país. I a partir d’aquí, l’art culinari dels cuiners i la fam i la gana dels qui esperaven la vianda.
“Vol una botifarra o en vol dues”, era una de les preguntes recurrents dels repartidors de la menja. “A mi posa’m una mica de tot”, una resposta que solia ser també habitual. Ningú no ha quedat -aparentment- famèlic. Aquest dissabte era molt més senzill quedar xop. Però això era culpa de sant Pere. Lo Mandongo no hi tenia res a veure. Tampoc mossèn Joan Fenosa. Que ha beneït la vianda. Ironies del destí. Lo Mandongo passat per aigua i el capellà encara aigualint-lo una mica més. Aigua beneïda, quedi clar.
En fi, anotin. Lo Mandongo massanenc ha tingut el secret distribuït entre 80 quilos de patates pelades i aixafades amb tot l’amor del món. 70 cols i 20 quilos de bledes, perquè el trinxat de Lo Mandongo no en té prou amb col, també vol bleda. I el que ha donat de sí especejar el porc. Pel cap baix, uns 65 quilos de salsitxa, uns 600 botifarrons, uns 400 talls de panxeta, 400 talls de llom i cap de llom, i alguna mica de costella i botifarres de perol. En fi, ja saben allò que diuen. De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena. I del porc, s’aprofita tot.