El poder dels bancs

Les tres grans entitats bancàries que quedaran al país després dels processos de fusió que hi ha en marxa van obtenir el 2021 uns ingressos nets que, sumats, superen la recaptació governamental, i el seu patrimoni net global supera l’endeutament de l’administració central

Un caixer automàtic.

Dues magnituds marquen clarament el poder que tenen els bancs al país i com, sovint, condicionen les decisions del poder polític. Més encara si tenen al darrere, per exemple, la força de l’Església o de qualsevol altre poder notable, fort, establert. Els ingressos nets i el patrimoni net de les tres grans entitats bancàries que quedaran al país després dels processos de fusió que estan en marxa van ser, l’any passat, superiors, respectivament, a la recaptació de Govern i al deute acumulat que ara mateix té.

En efecte, MoraBanc, que per diverses variables i després de passar a ser l’entitat amb més bons resultats, és a dir, amb més beneficis de la plaça és el que més optimitza els recursos, Crèdit Andorrà i Andbank van tenir un marge brut de 518 milions d’euros. El Govern d'Andorra, en el mateix període de temps, és a dir, durant el 2021, solament va ingressar 413 milions. Per marge brut o resultat net cal entendre els ingressos per interessos obtinguts menys els interessos pagats i les comissions cobrades menys comissions pagades.

Respecte del patrimoni net, MoraBanc, Crèdit Andorra i Andbank sumaven a finals del 2021 un total de 1.513 milions d'euros. I aquesta xifra, aquest import, és superior al deute governamental. En efecte, en la mateixa data, l’endeutament de l’administració central era de 1.402 milions d'euros. Tot plegat, o dit d’una altra manera, amb tan sols dues variables, es ressalta el poder que tenen els bancs en comparació amb l’Estat.

 

Si s’agafen les xifres contingudes en les memòries de les tres entitats, el banc que optimitza més els recursos, ja s’ha dit, és MoraBanc. I el pitjor, Andbank. De fet, MoraBanc, amb un volum de negoci que és el 39% del d’Andbank i el 62% del de Crèdit Andorrà, els supera en beneficis. MoraBanc, sempre segons les mateixes dades, és el més àgil dels tres, té menys estructura -cert, hi va haver diverses sortides, acomiadaments, fa uns quants exercicis-, i els permet actuar de forma més eficient.

DIVIDENDS

Les memòries recentment publicitades també permeten descobrir quin percentatge dels beneficis (‘pay out’) destinaran les entitats a repartir en forma de dividends. La situació interna, comptable, la salut financera de les entitats, fa que Crèdit Andorrà i Andbank hagin de ser més prudent que no pas MoraBanc. Entre els tres bancs, que el 2021 van guanyar 95,5 milions d’euros, en distribuiran entre els seus accionistes 25. I de forma força desigual.

MoraBanc destina gairebé la meitat dels guanys (un 46%, de fet) a dividends. Si el benefici obtingut per l’entitat blava el 2021 va ser de 34,5, en repartirà entre els socis 15,9, triplicant o més el que posaran a l’abast dels seus respectius accionistes tant Andbank com Crèdit Andorrà. Així, la primera d’aquestes dues entitats citades, que l’exercici passat va guanyar 28 milions, en distribuirà 4 en qualitat de dividends. I Crèdit Andorrà, que va tancar el 2021amb uns beneficis de 33 milions en destinarà 5 a dividends. Sempre segons les dades contingudes en les memòries.