Eren puntualment les 11 del matí quan havia d’arrencar la cantada de Caramelles davant de la Casa Comuna. Però el cel tenia altres plans. La baixada de temperatures ha portat una pluja sobtada que ha obligat grans i petits a obrir paraigües i a buscar aixopluc com han pogut. Alguns pares protegien els més menuts, mentre els cantaires, decidits, afinaven les veus entonant un clàssic improvisat: “Sol, solet, vine’m a veure”. No ha funcionat, però l’ànim no ha decaigut.
Amb una formació d’una dotzena de nens i nenes dels Petits Cantaires Lauredians i una vintena de membres de la Coral Rocafort, sota la direcció de Brigit Garcia i acompanyats per dos músics, la jornada ha tirat endavant malgrat les inclemències. El recorregut previst pels carrers de la parròquia s’ha hagut d’adaptar sobre la marxa: les actuacions s’han concentrat davant la Casa Comuna, sota el túnel que duu al tanatori, a la plaça de l’entrada de la parròquia -a l’avinguda Francesc Cairat- i, finalment, a l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà, després d’una missa solemne que ha omplert el temple.
En cada parada, després de cada cançó, els petits cantaires recollien la voluntat dels assistents, en un gest que reforça el vincle entre la tradició i la comunitat. I és que, tot i la meteorologia adversa, el públic no ha fallat per col·laborar amb la Coral i acompanyar els cantaires en tot moment.
La directora de la Coral Rocafort, Brigit Garcia, ha explicat que el repertori d’enguany combina, com és habitual, una havanera i una sardana. “La tradició és la tradició, i la seguim habitualment”, ha afirmat. La peça escollida com a havanera ha estat Vestida de nit, de la família Cruz, mentre que la sardana té un significat especial: una composició del mestre Daniel Areny, fundador de Dansaires Andorrans, que la coral vol consolidar com a peça fixa en les Caramelles.
Garcia ha destacat la importància de fer evolucionar la tradició sense perdre’n l’essència: “El que és maco és que no es perdi, però també que evolucioni”. En aquest sentit, ha subratllat el paper clau dels més joves: “Com es fa perquè perduri una tradició? Inculcant-la als nens. Ells són el futur de la parròquia i de la coral”.
Els Petits Cantaires, que enguany sumen una dotzena de participants, comparteixen escenari amb una Coral Rocafort formada per una vintena de membres de diferents edats, des de joves fins a veterans que freguen la norantena. Aquesta convivència intergeneracional és, segons Garcia, una de les grans fortaleses de la celebració: “Quan els petits comparteixen amb els grans, ho viuen amb il·lusió, i això ajuda a assegurar la continuïtat”.
Malgrat la pluja, el poble s’ha bolcat amb la cita. Veïns, antics cantaires com la família Pla i altres ciutadans han seguit el recorregut adaptat, demostrant que les Caramelles són molt més que una actuació musical: són un símbol viu d’identitat col·lectiva. I aquest diumenge, a Sant Julià, ha quedat clar que ni el mal temps pot fer callar una tradició amb més de mig segle d’història.