Des del 10 de setembre fins al 25 d’octubre, els ciutadans podran escollir quin bé patrimonial serà restaurat amb prioritat. La primera de les propostes són uns plànols originals de Ricard Bofill del projecte de construcció del nou Santuari de Meritxell, presentats per l’equip de l’Arxiu Nacional. El conjunt documental proposat està format per quatre documents gràfics de gran format que, per les seves dimensions i naturalesa, probablement han estat sotmesos a un ús i una manipulació continuats, amb successius processos de desplegament i plegatge. Aquest ús ha contribuït al desgast general dels suports i a l’aparició de diverses afectacions en els documents.
Dos dels exemplars presenten un grau de deteriorament elevat i es troben en un estat de conservació més deficient, mentre que els altres dos presenten un estat relativament millor, tot i que també mostren signes evidents de desgast i envelliment. El valor d’aquests plànols rau en la seva capacitat per documentar els diferents espais que van ser concebuts dins de la proposta plantejada per a la construcció del nou Santuari de Meritxell. A més, la preservació i restauració d’aquest conjunt adquireix una rellevància especial amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la construcció del nou Santuari de Meritxell, que ofereix l’oportunitat de reivindicar aquests documents i de garantir-ne la conservació, la visibilització i la difusió com un dels testimonis materials d’un dels moments més rellevants del patrimoni arquitectònic andorrà.
El segon bé és un rellotge de peu de Casa Rossell, proposat per l’Àrea de Patrimoni Cultural. El valor patrimonial de la peça resideix en la seva antiguitat i, especialment, en la seva importància com a testimoni de la cultura material i dels usos domèstics del segle XIX. El fet que procedeixi de Casa Rossell d’Ordino constitueix un factor especialment rellevant per valorar el rellotge, ja que permet vincular-lo amb un dels principals conjunts històrics d’arquitectura domèstica d’Andorra i amb les formes de vida, els usos i la cultura material associats a una casa tradicional de notable rellevància social i econòmica.
Finalment, la tercera opció és un conjunt de llibres litúrgics de l’església de Sant Miquel de Prats dels segles XVIII i XIX, que permeten documentar les pràctiques religioses i la cultura escrita vinculada a una església andorrana al llarg dels segles XVIII i XIX. El conjunt el completa el llibre Appendix ad Rituale romanum ad usum Diocesis Urgellensis a Sacra Rituum Congregatione de 1891, un llibre litúrgic catòlic editat a finals del segle XIX. És un apèndix del Ritual romà adaptat específicament per a l’ús de la Diòcesi d’Urgell.