Una plaça ‘d’Amics’

Ho confessaven els mateixos músics a sobre l’escenari: “és el primer concert de la gira que podríem fer sencer amb les americanes posades”. I és que la remullada de la tarda-nit va portar una notable refrescada, però una bona temperatura per passar una nit de festa major cantant, ballant i donant-ho tot -com assegurava Piqué que faria a l’inici del concert- acompanyats dels Amics de les Arts.

Lluny del gaudi més pausat i contemplatiu que porta sempre un concert davant d’un pati de butaques com va ser el d’Escaldes mesos enrere, els ‘Amics’ van arrencar amb energia amb temes com ‘Ja no ens passa’, ‘Els seu gran hit’, ‘Les coses’ i ‘La nit sembla que serà nostra’. Una darrere l’altre sense pausa, per animar un públic que mica en mica anava omplint una plaça de la Arcades, que tot i així, estava molt lluny de convertir-se en el formiguer que va suposar l’actuació de Celtas Corto i The Tyets de dissabte a la nit.

Havent agafat una mica de temperatura, finalment, americanes fora i a seguir. Recomanant viure la vida a poc a poc, van continuar amb ‘Citant Mercè Rodoreda’, ‘L’affaire Sofia’, ‘No ho entens’ i ‘El matrimoni Arnolfini’. I llavors, Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Daniel Alegret, van regalar un dels moments més emotius de la nit: un ‘Apunto Shakespeare’ en mig del públic, que de seguida es va congregar al seu voltant per gaudir de la cançó el més a prop possible d’uns artistes que es van veure envoltats, també, de mòbils que immortalitzaven el moment.

Amb 20 anys de carrera i nombroses cançons per recordar, l’actuació va desgranar pràcticament els mateixos temes que havien ofert a l’octubre al Prat del Roure. Algun de menys, sí, perquè el concert d’ahir també va ser més curt. No hi van faltar ‘Les paraules que triem no dir’, ‘Tothom es separa’ o un ‘medley’ de ‘hits’ que servia per apuntar allò tan tradicional del ‘finalquenoéselfinalperòfemcomsihofos’ que fan tots els músics. Abans, cançó d’estrena al país: ‘Segurament t’estimo’, una peça llançada al maig i que hauria de formar part del nou treball discogràfic que preveuen pel 2027.

La traca final no va deixar cap clàssic al tinter. L’emotiu ‘Louisiana o els camps de cotó’ va anar precedit d’una reivindicació a favor de la llengua catalana, per després trobar energia i un públic desbocat amb ‘L’home que treballa fent de gos’, ‘4-3-3’ i potser una de les més esperades: ‘Jean-Luc’.

Una bona dosi d’alegria que havia de servir per encarar la segona part de la nit amb un altre grup que fa anys que repeteix en diferents esdeveniments del país: Doctor Prats. Una altra banda d’aquelles que ha anat consolidant-se i que sense adonar-se’n es troba en plena gira dels 10 anys amb més energia que mai.

IMATGES I VÍDEOS: Toni Solanelles / Meritxell Prat / Gabriel Pérez