El ‘piano radiofònic’ torna a sonar com els àngels

(AMB VÍDEO) Torna a Andorra degudament restaurant el mitja cua d’Érard construït el 1870 i que durant molt temps ha estat abandonat; de moment farà estada al vestíbul de l’antic Rosaleda, seu del ministeri, però el repte és que pugui sonar de tant en tant a l’Auditori nacional

El piano ja retornat a Andorra. PATRIMONI CULTURAL

Sona com els àngels. El mestre pianer de la vila de Gràcia Jaume Barmona ha fet un altre dels seus treballs exemplars. I no només ha tret la pols a l’Érard de 1870 que durant anys va servir per amenitzar les vetllades musicals de Radio Andorra, també l’ha recuperat per a fer-lo servir. Això sí, amb prudència i xano xano. De moment, el mitja cua, degudament restaurat, farà estada al vestíbul de l’antic hotel Rosaleda, seu actualment del ministeri de Cultura, però l’objectiu final és que pugui lluir a l’Auditori nacional i que, de tant en tant, de forma moderada, pugui sonar en concerts formals. Oficials. De veritat. 

L’instrument que fou adquirit per Radio Andorra, de segona mà, el 1950, i que va servir als estudis fins al tancament de l’emissora tres dècades després, feia molts anys que estava abandonat. Vaja, com un moble ple de molts i de deixadesa. Fins que el departament de Patrimoni Cultural va creure que prou valia aquell piano una mica d’atenció. I va posar fil a l’agulla per trobar la dotació pressupostària per encarregar-ne la restauració a un especialista. I la qüestió és que s’ha fet una restauració estètica i funcional molt acurada. I aquells que han pogut escoltar aquest divendres el piano amb número d’inventari RA-1171, es un piano de la marca francesa Érard (modèle ordinaire Nº 2), construït l’any 1870 per Mme. Erard & M. Schaeffer asseguren que “sona molt bé”. I es podrà tocar, sí, però “amb prudència”.

Com s’ha dit, l’Érard va ser un company musical de Radio Andorra. Es feia servir en múltiples actuacions que s’emetien en directe. De Guillermina Mota a múltiples artistes que tant a Espanya com a França, especialment a la dècada dels anys 1960 i 1970 estaven al cim de les llistes de temes musicals. Un parell o tres de detalls més encara. El piano, s’ha apuntat, és de la marca francesa Érard. Té set octaves A-A i 85 tecles. El tamboret on s’asseien els pianistes no s’ha conservat. I segons les fotografies que es conserven de l’interior del Roc de les Anelletes, el piano ocupava part de la sala destinada al locutori número 1.

El piano al vestíbul del ministeri de Cultura.

Ara, de moment, s’instal·la a la seu del ministeri fins que pugui tornar a brillar a l’Auditori nacional. És un llegat extraordinari i per a oients d’aquella mítica freqüència radiofònica fins i tot de fora d’Andorra, parlar del piano en qüestió segurament serà evocar un munt de records. El mestre Barmona ha fet una restauració integral respectant de forma molt rigorosa la seva essència original -el cost del treball ha estat de 20.220 euros- i el resultat és excels. El ‘piano radiofònic’ torna a sonar com els àngels.