La plaça de les Fontetes s’ha transformat en un petit aparador de la cultura d’arrel. Divuit parades d’artesans, un escenari al bell mig de la plaça i unes graderies improvisades de fusta han configurat l’escenari d’una inauguració que ha comptat amb la presència de la ministra de Cultura, Mònica Bonell, i la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, entre altres autoritats. Els parlaments de la cònsol major de la Massana, Eva Sansa, i del director de l’associació Contradans, Albert Roig, han precedit la primera actuació d’una edició que, per tercera vegada, se celebra a la parròquia massanenca.
I l’encarregat d’obrir el festival no podia representar millor la seva filosofia. L’Esbart Sant Romà ha portat a escena ‘Com pesa la terra’, una peça inspirada en la cançó ‘Pena salada’, de Sílvia Pérez Cruz, que explora el pes dels sentiments, la fortalesa i el vincle amb allò que ens arrela. Una proposta intensa, allunyada de les formes més convencionals de la dansa tradicional, però que manté intacta la seva essència.
L'Esbart Sant Romà ha inaugurat el festival Contradans amb el seu espectacle 'Com pesa la terra'.
“És una peça feta des de la fortalesa. Busquem sorprendre, que es vegi intensa i fins i tot, a vegades, el cansament d’aquesta fortalesa que transmetem. Per això es diu ‘Com pesa la terra’”, ha explicat Anaïs Ordóñez, dansaire de la formació encampadana. Al seu costat, Marcos Rodríguez ha reconegut que inaugurar un festival d’aquestes característiques comporta una responsabilitat afegida. “Sempre fa una mica de pressió obrir un festival com el Contradans, que ja està bastant consolidat, però tenim moltes ganes. És un honor que ens hagin donat aquesta oportunitat”, ha assegurat.
La proposta de l’Esbart Sant Romà també ha servit per evidenciar una de les grans reivindicacions del certamen: la dansa tradicional no ha de quedar ancorada en el passat. “Està bé mantenir aquestes traces d’arrel i de folklore, perquè són identitàries, però sempre ha estat un tret molt significatiu del nostre esbart aportar contemporaneïtat, més dinamisme, expressió i creativitat”, han defensat els dansaires, convençuts que la disciplina ha d’evolucionar al mateix ritme que la societat.
Precisament, aquesta convivència entre passat i present és el que ha permès al Contradans arribar a la sisena edició amb una identitat cada vegada més definida. “El Contradans parteix de la tradició, perquè no podem oblidar d’on venim, però evoluciona cap a la contemporaneïtat. Li posem un toc dels nostres temps, sense oblidar ni menystenir la tradició, perquè si no, no seríem el que som avui”, ha remarcat la codirectora del festival, Sandra Tudó, satisfeta amb l’ambient que s’ha generat a les Fontetes. “Aquest entorn té un caliu molt important”, ha afegit.
TOTS ELS ESBARTS JUNTS, PER PRIMERA VEGADA
Més enllà de les actuacions, aquesta edició incorpora una fita especialment significativa per a la dansa del país: per primera vegada, tots els esbarts andorrans participaran en el Contradans. Una implicació conjunta que culminarà diumenge amb el retorn de ‘Meritxell, la Patrona’, l’espectacle que va tenir una gran acollida durant la seva estrena al Santuari de Meritxell i que ara s’ha adaptat a un escenari exterior per fer-lo accessible a un públic més ampli.
“És el primer cop que tots els esbarts participem en el Contradans i, per tant, és una fita molt important”, ha celebrat Tudó. Una unió que els mateixos protagonistes valoren especialment. “Intentem que hi hagi un sentiment d’unitat al país. Tot i que cadascú té el seu estil, aquest festival ens permet ensenyar el que fem per separat, però també el que som capaços de fer tots junts”, han destacat els integrants de l’Esbart Sant Romà.
La inauguració també ha permès descobrir l’altra gran ànima del festival: l’artesania. Les divuit parades instal·lades a les Fontetes, la xifra més elevada de la seva història, han començat a mostrar oficis i creacions que reivindiquen el valor del treball manual i els coneixements transmesos entre generacions. Una presència que, segons Tudó, evidencia que el Contradans s’ha convertit en alguna cosa més que una successió d’espectacles. “Hi ha gent que ens acompanya des de la primera edició i que entre ells ja han creat com una família, una xarxa. Això també diu molt d’una cultura popular amb bona salut”, ha reflexionat.