Quatre gires després, Persefone ja s’ha fet el seu raconet dins l’escena metal als Estats Units. Lluny queda aquella primera aventura en què la banda andorrana aterrava al país gairebé com una desconeguda. Aquesta vegada, el salt ha estat evident. Entre el 27 de març i el 25 d’abril, Persefone ha completat la seva gira nord-americana més important fins ara, compartint cartell amb dos grans noms del metal internacional, Dark Tranquillity i Soen.
I això ho ha canviat tot. Sales més grans, més públic i sobretot molta més exposició per a una banda que continua fent passos gegants fora d’Andorra. Carlos Lozano, membre de la banda, explica que la diferència amb les anteriors visites als Estats Units i Canadà ha estat enorme, perquè ara Persefone ha entrat en circuits molt més potents, davant d’un públic molt més nombrós i, en gran part, nou per a ells.
“L’anterior vegada vam fer una gira similar pels Estats Units i Canadà, però compartíem la gira amb bandes una mica menors”, explica Lozano. Aquesta vegada, però, assegura que la situació ha estat completament diferent. “Hem fet un pas endavant a l’hora de poder entrar en uns paquets de bandes que són superiors quant a quantitat de públic al qual arriben”.
I aquest salt es va notar des del primer concert. Persefone va actuar davant de molta més gent de l’habitual i, sobretot, davant d’un públic que en gran part encara no coneixia la banda. “Això feia que estiguéssim exposats a molta més gent, molts d’ells que no ens coneixien d’abans, i s’obria molt el mercat per nosaltres en una zona que és molt gran i que mereix molt la pena visitar”, destaca Lozano.
Però la gira també ha servit per confirmar que Persefone ja té una base sòlida de seguidors nord-americans. Després de diverses visites al continent, el grup comença a notar que hi ha públic fidel que ja els espera. “La banda no para de créixer i les gires que hem fet anteriorment als Estats Units i Canadà fan que hi hagi una part del públic que ja ens coneixia i que ve perquè ja sap el que fem”, assegura el músic.
La cara menys visible de la gira, però, ha estat probablement la més dura. Res a veure amb els tours europeus. Persefone ha recorregut gran part dels Estats Units en furgoneta, encadenant concerts gairebé cada dia i acumulant hores infinites de carretera. “Anar de gira allà és molt diferent que fer-ho per Europa”, explica Lozano. “Ho vam fer tot amb furgoneta, i va ser una mica dur perquè havíem d’estar anant d’un lloc a l’altre tocant pràcticament cada dia”. Els pocs dies sense concert no eren de descans. “Si no actuàvem era perquè la distància era excessivament llarga i era impossible cobrir-la el mateix dia”.
El ritme frenètic va començar abans fins i tot de pujar a l’escenari. La banda va marxar d’Andorra només un dia abans del primer concert per reduir al màxim les despeses i poder compaginar la música amb les seves feines. I el final de gira resumeix perfectament aquesta dinàmica. Després de l’últim concert a Detroit, els músics van anar directament cap a l’aeroport. “Jo no vaig passar ni per casa”, recorda entre rialles. Tot just una setmana després de tornar, Persefone ja tornava a pujar a un escenari, aquesta vegada a Itàlia, dins d’un festival europeu.
Tot plegat confirma el moment de creixement internacional que viu la banda. “T’adones que la demanda de la banda fora de les fronteres cada vegada és major i que sortim cada vegada més sovint”, assegura Lozano. Mentrestant, Persefone continua treballant en nova música amb un objectiu clar. “Continuem treballant amb nou material i intentant portar-ho el més lluny possible”.