La Meritxell Quintana i el Javi Parra en són dos bons exemples. Ella, andorrana, i ell, valencià, comparteixen una passió que han convertit en un projecte de vida. Són els responsables de Puzzle Locura, una botiga especialitzada que fa pocs mesos ha estrenat ubicació al número 10 del carrer Callaueta, i també els encarregats d’organitzar una competició que ja suma set edicions al Principat. Una feina que no és senzilla per a un petit negoci. “Al final has de llogar el pavelló i moure-ho tot tu”, explica Parra, que destaca “la col·laboració de l’Associació Espanyola de Puzles (AEPUZZ)” per gestionar les inscripcions i el cronometratge.
I sembla que l’esforç dona fruits. “Aquest any hi ha molta més gent del país. Normalment érem un 50% d’Espanya i un 50% d’Andorra, però enguany hi ha bastanta més gent d’aquí. Això vol dir que cada vegada agrada més”, celebra l’organitzador. La jornada ha començat amb 38 participants a la categoria individual, que havien de completar un puzle de 300 peces, i ha continuat amb 40 parelles, és a dir, 80 persones repartides per les taules del pavelló. A la tarda encara quedarà la prova per equips, amb trencaclosques de 1.000 peces.
Però que ningú es deixi enganyar per l’aparent tranquil·litat. Aquí es competeix, i molt. Tothom disposa del mateix puzle i guanya qui aconsegueix completar-lo abans. A la prova individual, Nerea Soraluce, arribada d’Azkoitia, s’ha imposat per davant d’Ángel Heras, de Sòria, mentre que l’andorrana Olga Cabanes ha completat el podi. A la competició per parelles, la tensió s’ha mantingut fins al darrer moment. Fernando Roca i Nazareth Peña han aconseguit la victòria amb un temps de 39 minuts i 17 segons, superant per menys d’un minut Heras i la seva companya.
“Ja sabem com funciona cadascú, però avui se’ns ha donat molt bé”, explicaven els vencedors, encara sorpresos pel resultat. I és que no les tenien totes. “Quan hem arribat i hem vist qui hi havia, pensàvem que quedaríem segons o tercers”, reconeixien. No és estrany: entre els participants hi havia autèntics especialistes, alguns amb títols estatals i mundials a les vitrines. Peña, campiona d’Espanya per parelles, explica que la seva afició ve de petita, tot i que va descobrir les competicions molts anys després. Roca, en canvi, va començar fent puzles per relaxar-se i penjar-los a la paret, fins que va descobrir que també es podia competir contra el rellotge.
La seva història resumeix perfectament l’esperit d’aquest món. Ell és de Castelló i ella de Barcelona, però es van conèixer precisament gràcies als puzles. No sempre competeixen junts, perquè els agrada canviar de companys i provar noves combinacions. I és que els concursos s’han convertit en una excusa perfecta per viatjar, descobrir ciutats i retrobar-se amb coneguts. “Ens encanta viatjar. Anem per tot Espanya i, de vegades, fins i tot sortim a competir a altres països”, expliquen.
DE CAMPIÓ DEL MÓN A VELLA GLÒRIA
Un dels participants més experimentats és Ángel Heras, de 52 anys, que aquest dissabte ha acabat segon tant a la prova individual com a la de parelles. Natural de Sòria, acumula diversos campionats d’Espanya, d’Europa i fins i tot un títol mundial aconseguit el 2019 a Valladolid, en la modalitat de parelles. Ara, però, s’ho pren amb una altra filosofia. “Ja soc gran. Les noves generacions entrenen com ho feia jo fa deu o quinze anys”, comenta entre rialles, abans de definir-se com una “vella glòria”.
Heras va descobrir les competicions fa uns quinze anys i calcula que té uns 400 puzles a casa. Però actualment el que més el motiva no és aixecar trofeus. “Aquí vinc sobretot per veure els amics, especialment el Javi i la Meri. Ens coneixem de sempre i venim per ells”, explica. De fet, passarà tot el cap de setmana al Principat, compartint dinars i sopars amb els organitzadors. També comenta entre rialles que forma part d’un grup de WhatsApp que s’autodenomina ‘Viejas Glorias Puzleras’, integrat per aficionats que van començar a competir fa anys i que encara mantenen el contacte.
Això sí, l’experiència no li ha fet perdre la tècnica. Abans de començar, gira totes les peces perquè quedin visibles, les separa per colors i reparteix la feina amb la seva companya. Ella s’encarrega de les vores i ell ataca les zones que considera més fàcils d’identificar. Tot plegat mentre el cronòmetre continua avançant i les altres taules van prenent forma.
És precisament aquesta barreja de rivalitat i companyonia la que ha permès consolidar el concurs andorrà. La Meritxell i el Javi també viatgen habitualment a certàmens organitzats arreu d’Espanya, on coincideixen amb participants de Castelló, València, Barcelona o Sòria. “Cadascú organitza el concurs allà on viu. Igual que ells venen aquí, nosaltres anem als que fan per tot Espanya”, resumeix Parra.
Al Prat Gran, les peces han anat trobant el seu lloc entre nervis, silencis i alguna celebració. Però, més enllà dels guanyadors i dels segons que separen els primers classificats, el concurs ha tornat a deixar una imatge que explica molt bé aquesta afició: persones de diferents llocs que, gràcies a uns quants centenars de peces de cartró, han acabat encaixant també fora de les taules.