Aquesta acció civil i popular ha arrencat a les deu del matí i està previst que es tanqui a dos quarts de nou del vespre. En aquest interval de temps –que no quedarà interromput en cap moment–, s’espera poder llegir un total de set mil noms dels 19.000 comptabilitzats (anotats en cinc dossiers). Noms d’infants i joves d’entre zero i disset anys. L’inici de la lectura ha estat relaxat, amb poca expectació. Només uns pocs curiosos s’han aturat per saber de quina acció es tracta. Fonts del col·lectiu assenyalen que durant la tarda i el vespre podran congregar més gent, més oients. El col·lectiu fa una crida, a més, a sumar-se a la lectura (“llegir els noms és donar-los veu i dignitat”). Comptem amb una cinquantena de voluntaris, però hi ha espai per a la inclusió de més veus. La lectura ha començat amb tres lectors que s’anaven rellevant. Una voluntària ha fet veure el desajust i la desmesura entre les dues parts: “Israel ha comptabilitzat 37 infants i joves morts”.
“Avui ens hem unit i som al mig del carrer per fer aquesta acció pacífica i simbòlica”, assegura el col·lectiu al manifest. I fa èmfasi en el simbolisme absolut del moviment: “No tenim poder ni el món a les nostres mans. Només la nostra consciència, la nostra veu i hem decidit fer-la sentir”. Aquests ciutadans independents presenten l’acció com una “estona” per dedicar-se a “reflexionar amb calma” davant “l’allau d’informacions ràpides, plenes de xifres fredes”. “Volem convertir les xifres en noms”, resumeixen. El manifest també inclou un posicionament evident respecte de la situació actual de Palestina. El col·lectiu condemna “el genocidi a Gaza” i denuncia “el silenci internacional”. “Cada vida compta, cada vida té valor”, apunten i reiteren que cada número oculta un nom, “una vida que s’ha acabat”.
Parlen, també, d’“impotència màxima” i reclamen que “tota l’ajuda humanitària bloquejada arribi a Gaza”. Saben que el pla de pau de Trump –un procés incert que ha començat amb un dèbil alto el foc– penja d’un fil: “Demanen una pau veritable i efectiva”. “És imprescindible recordar cada dia la necessitat de pau. Ens neguem a normalitzar la tragèdia. Encara que estiguem en un país petit, encara que siguem pocs, encara que no tinguem poder, només ens queda la veu”, tanquen. Al manifest, per cert, també evidencien el comportament general, davant dels fets denunciats, de la societat andorrana, que consideren “individualista, còmoda i, sovint, silenciosa”.
Comentaris (37)