Aquest 8M, l’Altaveu ha volgut asseure en una mateixa taula dues veus del teixit associatiu del país per analitzar el moment actual. D’una banda, Elisabet Royuela, que ha viscut l’impuls d’Acció Feminista des del seu naixement el 2018; de l’altra, Patty Bafino, és membre de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) des de l’any 2003. Entre totes dues acumulen anys d’activisme, reivindicacions i debats que expliquen bona part de l’evolució del feminisme al país.
Per a Royuela, un dels punts d’inflexió més clars dels darrers anys ha estat l’aprovació de la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes. “El que està guanyat és que a nivell legal ja tenim aquest reconeixement. Per nosaltres va ser un punt d’inflexió molt positiu”, assegura.
Bafino, però, recorda que abans d’aquest pas hi va haver un camí molt llarg. “En els trenta anys que porta l’ADA hi ha hagut molts assoliments. Parlem d’una societat que era molt tradicional i molt tancada, i s’han aconseguit coses molt bàsiques com la despenalització de la lligadura de trompes, la igualtat de la dona en l’adquisició de la nacionalitat, la creació del batlle de família o les escoles bressol”, explica. Uns assoliments que eren molt necessaris i que, segons diu, “durant dècades hem estat picant pedra perquè tot això fos possible”.
Totes dues formen part del comitè executiu de l’Institut Andorrà de les Dones com a representants de les seves respectives associacions. Quan hi ha algun tema delicat de debat, “ho posem en comú. Però més enllà d’això, crec que totes tenim molt clar quins són els objectius i cap a on s’ha d’anar”, apunta Royuela. Bafino afegeix que “el feminisme és un moviment divers, amb tarannàs diferents, i aquesta complementarietat ens permet aportar mirades diverses a la societat”.
L’AVORTAMENT, LA GRAN BATALLA
Si hi ha un tema que encara marca el debat feminista al país és l’avortament. Royuela ho diu sense embuts: “Per nosaltres és la gran batalla que tenim. No pararem fins que això s’assoleixi”. Considera que el bloqueig actual és sobretot institucional i defensa que el debat s’ha de poder afrontar amb normalitat en una democràcia.
“Nosaltres no som destructores de l’Estat. Estem a favor de la llibertat de decisió de les dones de fer amb el seu cos el que considerin. Això no significa que estiguin obligades a res, sinó que siguin lliures de triar sobre la seva vida, el seu cos i la seva maternitat. I si això no ho tenim, no tindrem garantit el dret a la igualtat en aquest país”.
Segons ella, la situació actual és difícil d’entendre. “És un ridícul institucional. Vivim en un estat democràtic on la sobirania rau en el poble. Les amenaces de terceres persones no ens han d’interpel·lar. Si no vol signar la llei, que no la signi. La Constitució té la seva solució per a això”.
En aquest sentit, Bafino també critica la manca d’avenços i la gestió política del debat. “No ha estat una prioritat per a aquest Govern i ens han marejat molt”, lamenta. També posa l’accent en una postura que qualifica d’“hipòcrita”. “Dir que vas a avortar fora, igual que vas a fer certs tractaments específics fora, és realment tremend”, afirma, especialment mentre l’avortament continua penat al Codi Penal d’Andorra.
Tot i que durant anys s’ha parlat dels tres supòsits, reconeix que el moviment aspira a més. “Volem un avortament lliure i gratuït, però veient el que està costant només la despenalització, qualsevol avenç també el celebrarem. El problema és que encara no n’hi ha hagut cap”.
COMBATRE LA DESINFORMACIÓ
Més enllà de les reivindicacions legislatives, les dues activistes alerten d’un altre repte creixent: la desinformació. Segons Royuela, a les xarxes socials circulen molts missatges simplistes o directament falsos sobre el feminisme. “Hi ha qui associa el feminisme amb posar les dones per sobre dels homes, i això no és així. El feminisme defensa la igualtat”, resumeix. Segons explica, una part de la resistència social prové del fet que els avenços en igualtat impliquen revisar privilegis. “Quan alguns perden privilegis creuen que perden poder, i això no és cert”, afegeix la membre d’Acció Feminista.
Bafino també alerta del paper que poden tenir determinats discursos polítics i mediàtics en aquesta polarització. Segons explica, a les xarxes socials i en alguns espais mediàtics es difonen missatges “simplistes, poc profunds i amb poca anàlisi”. “És un circ, molt sovint, i això afecta aquests moviments que en realitat l’únic que defensem és la igualtat de drets entre homes i dones”, afirma.
“Crec que s’ha de fer un gran esforç educatiu i cultural per entendre què és realment la igualtat, d’on venim i cap a on anem”
Per això insisteixen en la importància de la pedagogia i de l’educació per entendre d’on ve la desigualtat i com es pot transformar. “Crec que s’ha de fer un gran esforç educatiu i cultural per entendre què és realment la igualtat, d’on venim i cap a on anem. Tampoc fa tants anys veníem d’unes circumstàncies deplorables i arrosseguem un bagatge cultural de més de dos mil anys. Això s’ha d’anar desconstruint a poc a poc, i això no significa anar en contra de ningú, sinó anar a favor de tots”, assegura Royuela.
MATERNITAT I DESIGUALTATS AL MÓN LABORAL
Les dues activistes també assenyalen desigualtats que es mantenen en l’àmbit laboral. La bretxa salarial o el sostre de vidre continuen sent presents, i el nombre de dones en càrrecs de responsabilitat continua sent inferior. “El que queda clar és que davant d’un mateix càrrec i amb la mateixa formació, els homes cobren més i les dones menys”, afirma Royuela.
En aquest sentit, Bafino subratlla que encara cal avançar molt a través de polítiques públiques efectives. També recorda que moltes dones decideixen tenir fills i han de deixar la carrera professional en stand-by durant un temps, però això no hauria de posar en dubte la seva capacitat ni el seu compromís amb la feina. “Això no vol dir que siguis menys competent o que no puguis tenir un projecte a llarg termini a l’empresa”.
LES INDEMNITZACIONS A VÍCTIMES, UN PAS “INSUFICIENT”
Un altre dels canvis legislatius recents ha estat la possibilitat d’indemnitzar víctimes de violència de gènere quan l’agressor és insolvent. Tot i així, Royuela considera que la mesura és molt limitada. “Si et mires la llei, pràcticament has d’haver estat tres mesos de baixa i tenir un 33% de menyscabament físic per poder accedir-hi”. El problema, diu, és que aquests requisits deixen fora moltes de les situacions reals que viuen les dones. “Moltes es troben que han estat víctimes, que l’agressor les ha deixat soles, que s’han convertit en famílies monoparentals o que han quedat en una situació econòmica precària. Hi ha molta violència econòmica i molta violència vicària”, assenyala.
Per això defensa que la norma s’hauria de revisar. “Quan una norma és ineficaç i en realitat no serveix per a ningú, s’ha de replantejar. Els requisits són tan alts que és gairebé impossible accedir-hi”.
TORNAR AL CARRER
Aquest diumenge, el 8M torna al carrer. Acció Feminista tornarà a sortir als carrers del Principat -a les 11 hores- per defensar i reivindicar els drets de les dones. “Hem de donar visibilitat al moviment”, asseguren, sobretot tenint en compte tot el que està passant i que genera indignació. “Nosaltres ens estem reivindicant perquè no som un col·lectiu, som la meitat de la població. I no es pot desentendre la llibertat de la meitat de la població sobre els seus drets i l’exercici de reivindicar-los”, conclou Royuela. Per a les dues activistes, la mobilització del 8M és també un recordatori que els drets assolits no són irreversibles i que el feminisme continuarà al carrer mentre quedin reivindicacions pendents.