En un moment en què la despenalització de l’avortament està al centre dels debats polítics i socials, Stella Mons, una entitat pro vida, ha organitzat una conferència de Leire Navaridas, sobre com la manca de suport de la parella, pressió familiar, problemes d’habitatge o experiències personals condicionen la manera com una dona afronta un embaràs no previst. Navaridas parteix de la seva pròpia experiència. Abans de quedar-se embarassada, explica, defensava l’avortament com un dret feminista i considerava que podia ser la millor opció davant d’una maternitat no planejada o no desitjada. “Jo era víctima de tota aquesta ideologia que es ven de l’alliberació sexual com una cosa positiva i la maternitat com una cosa super-negativa”, afirma.
Quan amb 26 anys es va quedar embarassada, va decidir avortar. Segons explica, ho va viure inicialment amb fredor i sense percebre conseqüències emocionals immediates. “Si a l’any algú m’hagués preguntat si tenia trauma, la meva resposta hauria sigut que no, però perquè jo vivia dissociada”. Després de l’avortament voluntari, en va tenir un d’espontani, una cosa que apunta que passa a moltes dones que han tingut un avortament provocat. Arran d’això va començar “tot un procés terapèutic que va ser per recuperar la seva integritat, i per assumir que era la mare de dos fills morts”.
A partir d’aquí va començar a treballar per acompanyar a persones que s’havien vist afectades per un avortament provocat i per visibilitzar la situació de vulnerabilitat i les conseqüències amb les quals es troba una dona que ha passat per això. “El dret a l’avortament s’ha venut o s’ha presentat com una cosa innòcua, com una cosa feminista quan no ho és, i així ho mostren els testimonis post-avortament, que finalment s’adonen de com tenen conseqüències greus a nivell físic, sexual, reproductiu i també el seu benestar psicoemocional”, defensa Navaridas.
Al seu parer el que caldria és abolir l’avortament i reclama que hi hagi més inversió en educació, suport i recursos per a les dones que afronten un embaràs imprevist en una situació de vulnerabilitat
Des de l’associació atén perfils molt diversos tant de dones com d’homes, de totes les parts del món on es parla espanyol, i també de totes les classes socials. Explica que en el 99% dels casos que atén “hi ha una falta de compromís per part de l’home que les ha deixat embarassades, i en situacions més crítiques hi ha una violència directa, però sobretot hi ha una profunda soledat especialment en el moment de fer front a l’embaràs”.
La seva opinió és que el fet que hagin avortat és conseqüència de tota una sèrie d’esdeveniments traumàtics que han anat succeint al llarg de la vida, el que explica que “per exemple, hagin acceptat una relació sexual a canvi de diners per alimentar als fills, o per cobrir el sentiment de soledat, o perquè la parella no s’enfadi. El que m’expressen és que realment no tenien la voluntat d’avortar, però que no han vist una altra sortida”.
En el cas dels homes, sobretot tracta el paper que han tingut a l’hora que la dona practiqués l’avortament. En la majoria dels casos “és perquè la dona no els dona una opció. Pels pares és molt traumàtic assumir que han matat el teu fill. No és una opinió, ni una qüestió política o religiosa, sinó biològica, que la dona porta el fill a l’úter i a través d’un avortament provocat se li provoca una mort violenta”, manifesta.
Preguntada sobre el cas d’Andorra, Navaridas deixa clar que no dona suport a la il·legalització de l'avortament: “No comparteixo en cap cas que es criminalitzi o es penalitzi a la dona, perquè ella també és víctima d’un sistema, i en moltes ocasions també víctima d’una violència masclista que és la que la porta cap a l’avortament”, diu.
El seu plantejament passa per actuar abans que una dona arribi a considerar que no té cap altra alternativa. “El meu parer és que l’ideal seria abolir l’avortament, perquè prohibir-lo no serveix de res. L’avortament il·legalitzat no és un impediment perquè la dona avorti”, afirma. En lloc d’una prohibició, reclama més inversió en educació, suport a les dones embarassades i recursos per a les dones que afronten un embaràs imprevist en una situació de vulnerabilitat. “Si aconseguim abolir-lo, el que s’aconseguiria és que cap dona es veiés abocada a l’avortament”, ha defensat.