Mossèn Joan Pau admet que el futbol no li agrada en excés. En el seu cas, però, s’ha de posar a la pell d’un jugador que arriba a un equip per suplir l’antiga estrella. En aqust cas, mossèn Pepe, ‘el Messi de les misses’. Perquè, no es pot negar, el seu antecessor, al llarg de gairebé 16 anys, ha deixat una profunda empremta a Sant Julià. Però, com ha volgut posar en relleu l’arxipreste de les Valls, Ramon Sàrries, en un discurs molt similar al que ja va oferir a Escaldes durant la presa de possessió de David Codina, ara toca canviar. I, sobretot, la clau de volta d’una comunitat no és pas el rector, sinó, justament, la pròpia gent.
El nou rector ha recordat que ara “coneixeré uns nous germans a qui el senyor posa en el meu camí” i els ha demanat “que tots siguem evangelitzadors”, no només a l’església sinó també a la vida quotidiana
“Sense comunitat no hi ha església”, ha apuntat. Així, ha recordat que “els rectors marxen, passen, ho sabeu prou” i que “no són pas l’amo sinó un servidor”. I, per això, als feligresos que s’han aplegat al temple de Sant Juià i Sant Germà, els ha volgut “convidar a sumar”.
La cerimònia ha seguit els passos establerts com ara la lectura del nomenament del nou mossèn, el seu jurament i l’entrega per part de Sàrries del llibre d’oració o les claus del sagrari. Ja al final, s’ha signat l’acte de presa de possessió per part del mateix rector, de l’arxipreste i de dos dels fidels. En una de les seves primeres intervencions, mossèn Joan Pau ha optat per un text de l’Evangeli segons Sant Mateu. I, finalment, el moment més esperat: quan s’ha dirigit als seus nous feligresos, la seva nova “família”.
El rector ha recordat la seva trajectòria, primer a Colòmbia i després a Catalunya. “Al Pallars mai hauria pensat que hi estaria 14 anys”, ha reconegut. I, ara, “coneixeré uns nous germans que el senyor posa en el meu camí”. I a aquests germans els ha agraït el fet que “ja em sento acollit” i s’ha compromès a treballar “per fer créixer aquesta estimació en el dia a dia”. A la comunitat també els ha plantejat un repte: “que tots siguem evangelitzadors” i no només a l’església sinó també durant la via quotidiana.
Parlant amb els periodistes, mossèn Joan Pau ha explicat que afronta la nova etapa “amb calma, expectativa i amb un esperit d’agraïment perquè ja he sentit l’acolliment i l’hospitalitat de la comunitat”. Així, ha garantit que “aportaré el meu gra de sorra perquè segueixi sent viva com fins ara”. També ha advertit que, però, hi haurà diferències amb el seu antecessor. “Cada persona tenim les nostres particularitats i el nostre tarannà. Per això, el canvi de rectors és una oportunitat perquè les comunitats cristianes puguin conèixer noves maneres de fer”, ha apuntat, no sense també “agrair” mossèn Pepe la feina feta i, també, com ha preparat el camí per a la seva arribada.
Un exemple d’aquesta voluntat d’acolliment s’ha viscut al final de la celebració. Una de les assistents ha volgut intervenir en la cerimònia per donar la benvinguda al nou rector. “Us acompanyarem i esperem que la mare de Déu de Canòlich us doni forces”, ha indicat. També ha posat en relleu el desig que “el vostre ministeri estigui ple de moments de fruits i moments de joia”.
Altres feligreses també han volgut remarcar aquest sentiment d’acolliment. És el cas de la Mercé que, a demanda d’Altaveu, ha recordat que “ja hem canviat diverses vegades de mossèn; estimem molt a Pepe, però la vida és així”. Per la seva banda, la Teresa apuntava que “ens hem d’adaptar a les noves situacions i suposo que ara també passarà”.