No és casualitat. És tendència. Fins a quatre dels vuit triomfs de la temporada (el 50%) han arribat amb un triple en els últims cinc segons. Des del llançament inversemblant de Rafa Luz des de més de 25 metres contra el Girona, passant per la sang freda del mateix Kuric des del tir lliure davant el Saragossa -després de rebre falta en un tir de tres-, fins al triple lateral d’Aaron Best contra el Breogán. L’últim capítol, el de Tenerife, ja forma part d’aquesta col·lecció de finals impossibles.
El triomf a les Canàries té encara més valor si es mira el context. El MoraBanc va conviure amb els seus propis errors -fins a 17 pèrdues-, però mai no va deixar de competir. Va ser més intens, va dominar el rebot (34 a 29) i va saber optimitzar millor els seus recursos. En un partit de màxima exigència, també van emergir figures clau en el joc interior com Kostas Kostadinov (11 punts, 3 rebots, 16 de valoració) i Artem Pustovyi (13 punts i 5 rebots), que van sostenir l’equip en els moments més complicats.
Però si hi ha un nom propi és el de Kuric. L’escorta nord-americà va signar un darrer quart memorable: 17 punts, 5/5 en triples i un total de 23 punts amb un impecable 6/6 des del perímetre. I, sobretot, el tir decisiu. D’aquells que poden canviar una temporada. O una permanència.
TABAK: “SI LLUITEM I CREIEM, TOT ÉS POSSIBLE”
L’entrenador Zan Tabak va posar el focus en la mentalitat de l’equip més enllà del resultat. El tècnic croat va destacar la dificultat del repte davant “el millor atac de la lliga, amb molts jugadors veterans i molt experimentats”, però també la capacitat del seu equip per resistir. “És un final com molts dels partits que hem jugat. N’hi ha que perdem amb l’últim tir i n’hi ha que guanyem amb l’últim tir. El més important és no enfonsar-se quan perds i, quan guanyes, oblidar-ho ràpid i pensar en el següent partit”.
Tabak va insistir que l’equip no es pot permetre ni eufòries ni caigudes anímiques: “No ens podem permetre alleujament. Estem contents, sí, però no hem aconseguit res. Hem de mirar ja cap al següent partit”. El tècnic també va voler remarcar el compromís col·lectiu més enllà de l’heroïcitat individual de Kuric: “Sé que tothom parlarà de Kyle, perquè és un tir increïble, però tenim altres jugadors que han sacrificat el cos en defensa durant tot el partit”. I va concloure amb un missatge clar sobre el camí a seguir: “El més important és creure que es pot fer, seguir lluitant cada possessió. Si lluitem i creiem, tot és possible”.
LLUITA OBERTA PER LA PERMANÈNCIA
Malgrat l’eufòria del triomf, la classificació no dona treva. El MoraBanc continua penúltim amb un balanç de 8-21, després que el San Pablo Burgos també guanyés el seu partit contra el Lleida (99-91). La lluita per la salvació segueix comprimida, amb equips com el Saragossa o el Gran Canària marcant la frontera.
El calendari immediat ofereix una nova oportunitat. Els tricolors rebran el Manresa en un duel clau (diumenge 10, a les 12:30 hores), mentre els seus rivals directes afronten compromisos exigents. Més endavant, el partit contra el Burgos a la Bombonera pot esdevenir una autèntica final. Per això, més enllà de triples impossibles o finals de pel·lícula, el MoraBanc Andorra s’aferra a una idea simple. La que repeteix el seu entrenador. Lluitar. Creure. I allargar l’èpica fins al final.