I segurament les seves afeccions van millorar i les seves aficions, entre les quals la pilota, el futbol, van ser clau perquè al Principat hi nasqués el primer club de futbol. En efecte, el pare Graner, que havia arribat a l’icònic monestir català per estudiar Humanitats al Col·legi de Postulants i Filosofia i Teologia al Juniorat de Montserrat, va acabar sent un dels impulsors de l’FC Andorra que formalment es va fundar un 15 d’octubre de 1942, avui fa 84 anys. Tenia molt bona veu i va formar part d’alguns dels cors montserratins. Era un amant de la llengua francesa i en feia de professor. Ensenyava Sagrades Escriptures. Però el futbol. Ai el futbol!
El pare Enric Graner va ser enviar el 1928 amb altres col·legues monjos a fundar la delegació montserratina de Jerusalem. Hi va estar un parell d’anys. Més tard, amb l’empenta de l’abat Anton Maria Marcet, Montserrat va decidir posar un peu i dos i tot a Andorra. I el 1933, després d’obtenir un permís per la captació d’aigua termal del quart d’Escaldes, van posar en marxa la societat Cultural Andorrana SA i van promoure al Principat tot de recintes turístics i habitacionals -com l’Hostal Valira, per si mai havien de fugir d’Espanya- i culturals -com el Col·legi Nostra Senyora de Meritxell.
I ja amb els monjos montserratins instal·lats poc o molt a Andorra -amb el propi Marcet, Jaume Gusí, Isidor Fonoll o Manel Rosés-, el pare Graner, que no va ser pas dels primers en traslladar-se al Principat, sí que va ser un dels que hi va deixar més empremta. Hi va ser una bona temporada amb Ambrós Caralt tot sovint de parella, i allotjats al xalet que els monjos montserratins tenien ‘a la carretera de la Masana’. Això és, més o menys, on ara hi ha el Centre de Negoci d’Andbank.
Enric Graner va ser enviat a Andorra a millorar de les seves patologies. Alt i espigat com era, aviat va empènyer els joves que anaven a aprendre de lletra a l’escola montserratina, que fessin esport. A ell li havia anat bé per la seva malaltia i, a banda d’això, era un seguidor de l’esport de la pilota batallada en un rectangle. A Andorra, el camp de futbol s’acabaria fent a la denominada prada de Guillemó, fa o no fa on ara hi ha una part de l’avinguda Meritxell i en ella la seu central de MoraBanc.
Allí va ser on el pare Enric Graner no es perdia ni un dels partits de futbol que la joventut andorrana hi disputava. En part, era el mateix monjo el que els promovia. I va ser ell, també, qui parlant amb els uns i amb els altres va acabar posant fil a l’agulla per la constitució del club. Poca paperassa es guarda perquè de l’arxiu història del club que avui dirigeix un altre il·lustre, en aquest cas l’exfutbolista del Barça Gerard Piqué, se’n va perdre el rastre. Però queda clar en el record popular que el monjo montserratí va impulsar l’esport de la pilota per aquestes contrades i en va fundar el club històric.
Tant és així que això li va valdre que el 1969 es col·loqués al citat camp de futbol un monòlit de pedra amb una placa de bronze amb el bust del pare benedictí on s’hi podia llegir: ‘En memòria del reverend pare dom Enric Graner’. Si no se sap on hi ha la paperassa, tampoc no hi ha notícies d’aquell pesant monòlit. Però sí que és clar que el record del monjo que va fundar l’FC Andorra ha arribat fins als nostres dies en forma de carrer. Escaldes recorda el pare Enric Graner -que va morir el 1960 a l’infermeria de Montserrat- amb un travesser entre l’avinguda Carlemany i l’avinguda del Fener. Per pilotes, doncs, s’ha de recordar el monjo a Andorra.
FOTOGRAFIA PRINCIPAL. Inauguració per part del síndic Francesc Cairat d'un monòlit en record del pare Enric Graner col·locat al camp de futbol de l'època.