La mare de la Masha, la Zoya, destaca que la seva filla és una nena “inquieta i activa” i que feia temps que buscaven alguna activitat que li agradés. Finalment, a través de la psicòloga que la tracta, va sorgir la idea de la moda. Entre els avantatges, que la petita guanyés confiança en ella mateixa, aprengués a relacionar-se amb la resta i treballés en equip. I tot això, sense necessitat constant de conversa verbal, que és una de les dificultats que té.
A partir d’aquí van conèixer la Yolanda Cid, responsable d’una escola de models amb qui comença a treballar. “Ella gaudeix amb la roba bonica, la moda i les desfilades, però el que més li agrada és formar part d’un equip, participar en els preparatius i sortir a la passarel·la amb la resta”, explica la mare, que destaca que amb les classes que segueix aprèn a comprendre instruccions, recordar moviments, mantenir l’atenció i relacionar-se amb els altres. “Fer de model no ho considero una teràpia o un tractament. És una oportunitat per desenvolupar les seves capacitats i viure noves experiència”, assenyala la mare, que també veu important el fet que en cap moment se la diferenciï constantment pel seu diagnòstic.
I aquest setembre va poder participar al concurs Miss&Mister Eris Espanya&World 2026. No hi havia cap categoria específica per a persones amb discapacitat, per tant, va competir en igualtat de condicions representant Ucraïna, el país on va néixer. “Durant uns dies va estar assajant, desfilant i convivint amb la resta de participants. Ella era l’única amb discapacitat, però va fer el mateix programa que la resta”, explica la Zoya. Va aconseguir dos premis: ambaixadora de la inclusió i miss Di-Abani, un títol especial atorgat per l’organitzador del concurs.
“Per a mi és un reconeixement al camí que ha recorregut la Masha i un recordatori que és important veure-la, per sobre de tot, com una nena amb els seu propi caràcter, els seus interessos i els seus desitjos, i no només a través del seu diagnòstic”, diu la mare, que assegura que després de tot ha detectat “un canvi”: “està més segura d’ella mateixa, més disciplinada, es concentra més... és com si fos una altra nena”.
AGRAÏMENT AL PAÍS
Després de quatre anys al país, la Zoya assegura que Andorra s’ha convertit en la seva segona llar. “Vam arribar fugint de la guerra i vam trobar seguretat i suport”, explica i vol deixar constància d’algunes de les persones a qui agraeix l’ajuda prestada. Als ministres i al ministeri d’Afers socials en general, però especialment al Pol de Vilallonga i al Ramon Tena. “Gràcies a ells la Masha ha tingut l’oportunitat d’estudiar, desenvolupar-se i formar part de la societat”, afirma.
I ara, “és important per la Masha poder aportar quelcom a la vida del país que la va acollir. Ella demostra que la inclusió no consisteix només en rebre ajuda, sinó també a tenir l’oportunitat de participar, inspirar i canviar la manera en que els altres veuen les diferències”.
La integració també es va fer evident quan després de participar al concurs de bellesa va poder tornar i ensenyar els vídeos, fotografies i les bandes que havia rebut a l’escola. “Tant els professors com els companys van celebrar-ho amb ella”, destaca la mare, que no amaga que estan valorant la possibilitat de participar en noves desfilades i sessions de fotos. “No sé què serà la Masha d’aquí a deu anys, però vull que tingui la possibilitat d’escollir”, conclou.
Comentaris