La moda té gust de cafè

(AMB VÍDEO) Ja són prop d’una vintena les cafeteries d’especialitat repartides per Andorra, on una tassa s’ha convertit en una experiència

cafè amb llet

Prendre un cafè ja no és només demanar un tallat a la barra. Un ordinador obert damunt la taula, i una tassa de cafè acompanyada d’un got d’aigua és una escena que es repeteix en les cafeteries d’especialitat que han anat apareixent a Andorra. Més enllà d’aquesta moda, encara hi ha consumidors que reconeixen no tenir “ni idea” de què el diferencia del cafè convencional. 

El cafè d’especialitat destaca per la seva qualitat i pel control de tot el procés de producció, des del cultiu i la selecció del gra fins a la preparació final. A diferència del cafè convencional, que és una barreja de grans procedents de diferents països i de collites massives.

Un dels aspectes que genera més debat entre les persones és el preu. “Veig exagerat pagar quatre euros per un cafè”, assegura l’Òscar López, un consumidor. En canvi, hi ha els que sí que estan disposats a pagar-ho. “Prefereixo prendrem un bon cafè, de bona qualitat”, afirma Gerard Fernández.

Preu del cafè i altres begudes Paula Anaya

Efrain, barista i encarregat del projecte ‘Coffee To Be’, recorda que darrere del preu hi ha una cadena productiva amb més intervenció i una producció més limitada. “Mentre que pagar molt més per una bona ampolla de vi està socialment acceptat, el cafè s’ha associat històricament a un producte quotidià i barat”, assegura Efrain, que situa una de les claus en la traçabilitat del gra. 

Al costat de la tassa hi apareix un element que pot passar desapercebut: un got d’aigua. No és de decoració, sinó que serveix per netejar el paladar abans, durant o després de prendre’t un cafè. Máximo, barista i torrador de cafè a ‘Riverside Brunch & Lunch Specialty Coffee’ ho compara amb tastar un bon vi: els sabors d’altres aliments o begudes poden dificultar la percepció dels matisos del cafè. 

Preparació d'un cafè amb llet infusionat

Les cafeteries d’especialitat treballen amb cafès aràbics, mentre que el cafè comercial fa servir cafès robustos, que contenen el doble de cafeïna i són més amargs. Efrain destaca que el gra aràbic no recorre als torrats foscos o amb sucres afegits que, segons explica, es poden trobar als cafès convencionals. Per això, considera que indirectament pot presentar alguns avantatges respecte del cafè comercial.

Bosses de cafè Paula Anaya

Tot i que el gra s’ha de cultivar fora del país, una part del procés també es pot fer a Andorra. A ‘Gir Cafè’, a Encamp, treballen amb cafè torrat al Principat per ‘Coma Coffee Roasters’. “Apostar per un projecte andorrà també permet crear sinergies dins del mateix país”, explica la Meri, propietària de l’establiment. La Meri assegura que va obrir ‘Gir Cafè’ amb una voluntat que va més enllà del producte. La propietària de ‘Gir Cafè’ buscava crear a Encamp “un lloc de trobada on poder anar sol o acompanyat”

El cafè d’especialitat no només està canviant què hi ha dins la tassa, sinó també la manera i els espais on es consumeix. Hi ha qui entra a buscar un cafè i marxa, però també qui obra l’ordinador i s’hi queda una bona estona convertint la taula en un lloc de teletreball.