El cartell és de luxe. Que ningú no s’enganyi: reunir probablement els quatre millors ciclistes del moment -Primož Roglič, Isaac Del Toro, Tadej Pogačar i Jonas Vingegaard- no és només un èxit si no també un esforç de molta gent (i de molts calerons). Els amants del ciclisme que han pogut fer estada aquest diumenge d’octubre a Andorra han xalat de valent. I els que no en són tan amants s’han hagut de fer fotre. El centre d’Andorra la Vella i Escaldes s’han convertit en un plató per rodar-hi un espot publicitari. ‘Docushow’ n’hi diuen ara. I el fet d’encapsular una part de l’eix comercial i el nus central de la mobilitat del país s’ha convertit en un veritable maldecap per a molts visitants.
L’Andorra Cycling Masters tindrà, potser i a llarg termini, el seu impacte positiu. I sí, Andorra Turisme i tants i tants col·laboradors es podran penjar la medalla d’haver reunit Pogačar, Roglič, Vingegaard i Del Toro en una prova única -els experts objectius de veritat haurien de valorar si realment hi ha hagut, almenys en el critèrium urbà, un clima competitiu o tot era una mena de juguesca per acabar decidint el triomf en l’esprint final-, però d’aquelles persones -ciutadans del país i turistes- que han quedat atrapats en el circuit ben pocs sabien què caram feien al centre del país. I perquè no podien anar d’un cantó a l’altre de l’avinguda Meritxell per entrar ara a aquesta botiga, ara a la de més enllà.
Que sí, que els amants del ciclisme i a aquells a qui agrada en gran mesura l’esport en general han pogut veure de prop quatre estrelles de primer ordre -que s’hagin empassat les quinze voltes al mateix recorregut és una altra cosa- però també han estat testimonis de l’emprenyada de centenars de visitants i molts residents que no entenien res de res. Els agents de circulació dels comuns i els vigilants de seguretat contractats per l’organització han hagut d’aguantar estoicament més d’una esbroncada. I això, encara, en aquells punts del traçat on hi ha hagut espectadors.
Perquè en indrets com la Dama de Gel o la Rotonda, per citar dos llocs on s’ha més o menys omplert de gent, hi havia tants interessats en el tema com atrapats per obligació. Encapsulats per les vuit rodes de les quatre bicis dels quatre ciclistes que anaven rodant en un circuit de poc més de dos quilòmetres. Però en molts altres punts del traçat no hi havia ni una ànima. Veure campar Pogačar tot sol sense ni una ànima al seu voltant s’ha pogut veure al centre d’Andorra. En el rovell de l’ou. Si l’Andorra Cycling Masters havia de ser un atractiu de dia, no ho ha estat.
Certament, la missió és més construir el relat de l’Andorra ciclista i poder muntar l’espot publicitari en forma de documental que no pas ser un esquer de turisme. Molts dels que han fet cap al Principat aquest cap de setmana atrets per la competició que havia de coronar el ‘campió de campions’ del món del ciclisme ho hauran estat perquè formaven part de tot l’entremat de l’organització o similar. És a dir, que hauran vingut a Andorra amb els ‘gastos’ pagats. I aquesta és una altra: comença a ser hora que qui sigui reclami més transparència a Andorra Turisme. Es tracta d’una agència pública cent per cent participada per l’administració pública. Que paga aventures com les d’aquest diumenge amb els diners de tots.
Per tant, tothom té dret a saber, fins al darrer cèntim d’euro, què costa un muntatge com aquest. No s’hi valen històries de confidencialitat i excuses de mal pagador. Andorra Turisme ha de fer entendre a aquell amb qui contracta que és una agència pública. I que la transparència és el primer que compta. Que cal. Andorra ha reunit per primer cop quatre talents del ciclisme en una prova única. Sí. Però caràmbanus, quatre mil o més han quedat enganxats en les rodes. Literalment. I potser els de fora hauran fet molt ressò. Però a casa se n’ha sentit parlar més aviat poc. D’aquí la necessitat d’haver de cercar un equilibri. Ciclisme de qualitat, sí. Poder-se moure, també.