Missa d’argent

Mossèn Pepe Chisvert celebra els 25 anys de la seva ordinació amb una eucaristia emotiva, que acaba amb ovació dels seus feligresos: “he notat el seu escalf i la seva estima”

Mossèn Chisvert, durant la missa.

Com cada diumenge, l’església de Sant Julià i Sant Germà acollia l’eucaristia, però, no era una missa qualsevol. No era pas una més. De fet, així s’ha pogut comprovar amb el temple ple fins a la bandera. I és que ningú s’ha volgut perdre un ofici que significava molt per al rector de la parròquia. Mossèn Pepe Chisvert celebrava els 25 anys des de la seva ordenació com a sacerdot. I ho ha fet comprovant que, després de catorze anys, té l’estima i el reconeixement dels seus feligresos.

De fet, l’ofici ha acabat amb un sentit i llarg aplaudiment. I el religiós ha volgut recordar que això només havia succeït una vegada: en el seu primer ofici a l’església laurediana. Llavors també va ser ovacionat. “És un símbol d’acollida i estima”, ha explicat. Entre tots dos dies, s’ha de dir, no ha passat perquè, al final, normalment en una missa això no toca.

“Ha estat un dia realment especial”, ha reconegut Chisvert, que posa en relleu que “són 25 anys d’una opció de vida que no és fàcil però que visc amb orgull i dignitat”. En el seu moment, la vocació sacerdotal “va suposar renunciar a moltes coses”. Però ha valgut la pena. Entre altres coses, perquè sent el reconeixement de la seva parròquia. I, per això, “per a mi avui és un dia de donar gràcies, l’he viscut de forma íntima amb la meva comunitat, de la qual he notat l’escalf i l’estima”.

I té clar que “tant de bo sigui molts anys més” a Sant Julià. Ara, té clar que “la vida continua, amb il·lusió” i es marca l’objectiu de “seguir sembrant i sumant en aquesta nova etapa per al bisbat”. La que encapçala Josep-Lluís Serrano Pentinat. I remarca que ho fa “amb molta il·lusió”, la mateixa que quan va sorgir, de petit, la seva vocació.

En aquests 25 anys, el mossèn lauredià explica que “hi ha molts moments”. Massa per escollir-ne un del sol com el més especial. “Pel fet de ser el rector ets testimoni de dies molt importants per a la gent de la comunitat”, recorda. Dies bons, com ara bodes o batejos; també, de dolents. La vida que, al cap i a la fi, té els seus instants dolços i els seus amargs. Chisvert, però, no s’oblida tampoc d’esdeveniments que ha impulsat, com les diferents edicions del Canòlich Music Festival, o els aplecs, tots i cadascun d’ells, que ha viscut al santuari.

També posa en relleu la tasca “molt maca” que fa com a màxim responsable de Càritas. “És de molta responsabilitat: acompanyar qui pateix dificultats i mirar que totes les persones puguin viure amb dignitat”, assegura. Tot això emmarcat en “una església acollidora i oberta, sinodal, que escolta, acompanya i perdona”.

Durant la missa, els feligresos han volgut agrair-li la tasca feta. Se n’ha encarregat Lourdes Marfany, membre del consell de pastoral, amb una emotiva intervenció. “Des que vas arribar a la nostra parròquia, t’has fet un lloc entre nosaltres amb una senzillesa i una proximitat que han deixat empremta. T’has convertit en molt més que en el nostre capellà. Ets part de la família i de la vida del poble”, ha assegurat. Del mossèn, recordant el seu origen valencià, ha destacat que “desprens una alegria espontània, directa i contagiosa, pròpia del teu caràcter que dona vida a cada trobada i a cada celebració”. Per això, “és un regal tenir-te entre nosaltres”.