I això és el que farà durant la seva estada al país en el marc de la seva residència a Faber Andorra aquest mes de setembre. L’artista viu a Eivissa des de fa vint anys i la natura forma part del seu univers creatiu. El paisatge de l’illa, la cultura i la relació amb la terra han anat entrant en les seves obres, i també a través de l’audiovisual. Per això venir a Andorra “no és només canviar d’espai de treball. És posar-se en contacte amb un paisatge diferent. Em resulta molt inspirador perquè és com el paisatge oposat a Eivissa”.
La idea original del projecte era més simbòlica: el mar com a representació del femení i Eivissa i la muntanya com a representació del masculí i Andorra, però el projecte ha anat canviat mentre l’artista hi donava voltes. Ara prefereix fugir d’una lectura tan tancada: “Aquí també hi ha aigua i roca, i a Eivissa també. Tots els paisatges contenen aquesta harmonia”.
Per això l’artista vol enregistrar material als dos territoris i deixar que els paisatges acabin formant part del procés de creació. ‘Aigua i Roca’ no arriba sola. És la tercera peça d’una trilogia que gira al voltant d’una mateixa pregunta: qui som i fins a quin punt allò que pensem que som ha estat construït pels altres, i ara, a ‘Aigua i Roca’, la pregunta es desplaça cap a la relació entre el masculí i el femení.
“Com hem après a relacionar-nos? Quins patrons repetim? Per què sovint vivim aquestes diferències des de la lluita, el poder o la separació? Hem après a estar en relacions de lluita, de poder, de separació i d’enfrontament”, apunta. La resposta a aquestes preguntes es donarà a través del cos. “Els patrons entre homes i dones es treballaran físicament. També hi tindran un paper el vestuari, el fang, l’audiovisual i els elements plàstics”, que serviran per reflexionar sobre “com aquests oposats s’harmonitzen? Com connectem amb la terra, home i dona, per deixar de ser home o dona i convertir-nos en una matèria híbrida que connecta en harmonia”, detalla.
Ara mateix, però, la peça encara viu més en l’imaginari i el paper que a l’escenari. L’artista porta aproximadament un any visualitzant-la, i l’estada al Principat serà el moment d’ordenar les idees, escriure-les i començar a buscar els recursos necessaris perquè pugui ser una realitat. L’estrena està prevista d’aquí a dos anys. Molt probablement a la seva terra, a Eivissa, tot i que li encantaria que també es pogués representar al Principat, ja que serà el lloc que veurà les primeres petjades sobre paper del projecte: “El projecte es gestiona amb ajudes públiques, i per poder accedir-hi cal preparar dossiers, conceptualitzar el projecte i explicar per escrit allò que encara està en procés de descoberta”. És una part menys visible de la creació, però imprescindible, i que farà aquests dies.
Però la preparació del projecte, no serà l’únic que farà durant la residència. També s’ha emplaçat amb Lluís Casahuga per fer alguna cosa conjunta que presentaran el 25 de setembre. Sarmiento considera que és molt interessant que creadors que treballen des de territoris petits o illes, puguin sortir del seu entorn i trobar altres artistes, altres espais i altres maneres de treballar. “Si no, estem com dins del nostre lloc petit”.
També, com a part de la residència Faber oferirà una ‘masterclass’ als alumnes d’una classe de l’Escola Andorrana d’Ordino. Desenvoluparan el projecte ‘Roba’, una iniciativa de dansa-teatre que Sarmiento ja ha desenvolupat anteriorment, i on el punt de partida és reflexionar sobre la quantitat de roba que s’acumula als objectes perduts de les escoles: “D’on ve un jersei? Que cal per fabricar-lo? Quanta energia i quants recursos naturals s’han utilitzat abans que arribi a una botiga?”, aquestes són les preguntes que els alumnes hauran de respondre a través del seu cos.