Al setembre van entrar cinc gossos al centre de protecció caní en una setmana. “És una mica imprevisible, ja que hi ha setmanes que ens entren molts gossos i altres que menys, però hi ha una tònica bastant costant l’entrada”, ha explicat Montel. Això sí, per sort també hi ha moltes adopcions. “Cada vegada la societat està més conscienciada i amplien la família recorrent a l’adopció abans de la compra. Malgrat que les cessions i els abandonaments també hem de veure el costat positiu que és l’augment d’adopcions que això és molt positiu”. Físicament, en el centre ara mateix tenen 25 gossos, i 15 més -que estan sota la seva responsabilitat-, es troben cases d’acollida per diferents motius: “estan a l’últim tram de la seva vida i pensem que no és digne acabar la vida al centre, estan en postoperatori, o tenen una patologia que fa que no puguin estar residint al centre”.
Per donar visibilitat a tots aquests gossos, l’associació presenta per tercera vegada el calendari solidari, on dotze fotògrafs professionals del país han participat de forma altruista i han fotografiat a dotze gossos del centre de protecció caní. “És una forma de donar visibilitat a l’adopció i als gossos que necessiten ser vistos i ser adoptats”, diu Montel, tot explicant que des que va començar l’elaboració del calendari amb fotografies i la maquetació “hi ha tres dels gossos que ja s’han adoptat i l’objectiu és que ho facin tots abans de final d’any”. A més, el responsable del centre, Jesús Cardessín, explica que un dels gossos que hi apareix, el Simba (10 anys), es troba ara mateix en un una casa d’acollida, i just ahir, Cardessín va rebre la trucada on la família amb la qual està, estaria interessada a adoptar-lo.
Al calendari també hi apareixen altres gossos com el Rocky (9 anys) i fotografiat per Jessone Morillon, és un gos que porta molt de temps al centre de protecció caní i a qui el responsable del centre, Jesús Cardessin, el descriu com “una can molt bo”; el Ñico fotografiat per Facu Santana; la Carxi, fotografiada per Céline Pech; el Toby, per Jean Luc Herbert; el Son, per Pablo Ledesma; el Mike, per Laura Gálvez-Rhein; el Trum, per Èric Rossell; el Kimbo, per Emilio Prenas; l’Ares, per Òscar Julià, o la Gaspi, una gosseta de 8 anys, -fotografiada per Sebas Roque- que porta gairebé tota seva vida al centre. “És el meu ullet dret”, diu Cardessín.
La portada d’enguany és el Kovu, un gos de 7 anys, que ha estat fotografiat per Carles Esteve. “Fotografiar gossos és bastant més senzill que fotografiar gent”, diu. “Tenen el seu historial i tenen el seu tarannà i s’ha deixat fer i s’han deixat tractar molt. En el meu cas ha estat molt fàcil”.
“El calendari sempre té molt bona acollida”, explica Montel, tot ressaltant que aquest any compten amb el patrocini d’Assegur que ha finançat el 100% de l’elaboració del calendari i, per tant, les vendes seran 100% beneficis per l’associació. A més, des d’aquest any, els gossos que han sortit adoptats han tingut la possibilitat de tenir un any d’assegurança gratuïta.
D’altra banda, Montel ha explicat que estan en converses amb una empresa de Catalunya per veure com podrien impulsar un projecte perquè les persones que estan en l’hospital en estat crític o que hi estan una llarga durada, puguin tenir un espai on acomiadar-se i passar una estona amb els seus gossos. “És per poder mantenir, dins del centre hospitalari, entre la persona malalta i el seu gos que és un membre de la seva família. Seria un projecte molt innovador a Andorra i esperem que pugui ser una realitat”.