El punt de partida del llibre són els pariatges i la necessitat d’organitzar el pagament dels tributs acordat. “Quan es fan els pariatges s’ha de pagar un impost”, assenyala Codina. Aquesta obligació va comportar que les comunitats s’organitzessin i va contribuir a posar les bases del que, amb el pas del temps, acabaria sent el Consell General. El recorregut arriba fins al 1933, quan el sufragi universal masculí va marcar un canvi important en la representació política.
L’autor analitza com el conegut com a Consell de la Terra, Consell de les Valls i finalment Consell General, presentava clares analogies amb els parlaments tradicionals europeus de l’Àntic Règim gestionant edictes, ordinacions i apel·lacions i actuava com a instància superior en un sistema jurídic plural.Un dels moments que destaca l’autor és el 1419, quan una reforma va modificar el sistema de representació electoral. Es va passar d’un representant masculí per casa a un sistema basat en anfocs, fet que va reduir la representació. “El que és difícil d’entendre és com pot passar alguna cosa així i que no hi hagi una revolució”, ha reflexionat l’historiador. Al llarg dels segles van canviar la manera de pagar els tributs, les funcions dels síndics, el funcionament de les comissions i les competències de l’organisme.
El llibre s’estructura en tres grans àmbits: El primer se centra en la Casa de la Vall, i “on es reunien els representants, qui en formava part i com van evolucionar les seves competències”. El segon analitza “què gestionava el Consell General dins d’Andorra i fins a quin punt els comuns acceptaven que assumís determinades funcions”, mentre que el tercer “aborda les relacions amb l’exterior i la manera com el país va haver d’adaptar-se als canvis polítics i administratius dels estats veïns”. Episodis com els decrets de Nova Planta o la Revolució Francesa van tenir repercussions en aquesta evolució. “És una estratigrafia de canvis, de reformes, de regles, d’obtenir unes noves competències”, ha resumit l’autor.
La recerca que sustenta el llibre és fruit de dècades de feina, Codina hi treballa des del 1989 i ja havia construït un ampli corpus documental a través dels seus estudis sobre Andorra. L’oportunitat de convertir aquest material en una obra va arribar arran d’una proposta del síndic general.
Un dels elements que li ha permès avançar ha estat la recuperació, fa dos anys, del llibre d’actes del Consell General, que li ha servit per completar sèries documentals. “Tinc, podríem dir, des del primer Consell documentat fins a l’últim del 1933”, explica. Tot i que la recerca s’ha allargat durant molt de temps, la redacció de l’obra s’ha concentrat en un any. “Quan et poses en un moment donat a fer-la, et poses una data límit, i jo em vaig fixar al setembre per tenir el llibre acabat”, detalla Codina. El resultat són més de 500 pàgines que converteixen una extensa investigació documental en un recorregut per set segles de canvis institucionals, des de les arrels feudals fins al sufragi universal masculí, el punt final escollit per tancar el llibre.