“La pau és quan un mira els nens i sap que poden ser lliures. L’absència de pau és absència de futur”. Paraules traslladades a l’inici de l’acte per Anaïs Aleix, infermera andorrana i membre de Metges sense Fronteres. Parlava amb coneixement de causa. Ha estat dues vegades a la Franja de Gaza, l’última l’any passat. “Em va impactar la tristor dels companys de feina. Els coneixia feliços i la misèria i veure escenes similars a les del països del recer món han fet que les coses hagin canviat molt”, ha explicat minuts abans a preguntes del mitjans. Revelava que potser a finals d’any hi tornava, “dependrà de si m’envien a Gaza o al Sudan o si hi ha alguna altra urgència”, però té clar que la situació que hi trobi serà encara més complicada” de la que hi va trobar. “La gent passa gana. Tinc companys que malgrat tenir mitjans per comprar el que fa falta, passen gana i això és el que fa mal, veure gent que no ho hauria d’estar passant malament i ho passa molt malament”, ha detallat, concloent, en referència als mitjans sanitaris que “hi falta de tot”.
Per mirar de posar un granet de sorra, cadascú amb el que bonament pugui, s’ha explicat les opcions que ofereix Hope Palestina a la setantena de persones que han acudit al santuari. Es pot ser voluntari del projecte -actualment en son més de 40-, es poden apadrinar famílies -ara en tenen 27 a les que ajuden i 60 padrins i padrines- o es poden fer donacions. El proper objectiu? Poder acollir refugiats al país, però no és senzill. Maria Burgués reconeixia que primer és imprescindible poder disposar d’un corredor humanitari, cosa que ara no es té. I en segon lloc, tenir pisos on allotjar-los. I aquest és el problema que hi ha a nivell andorrà i que miren de salvar. “Estem enfocades a intentar trobar immobles per acollir les famílies”, ha explicat.
L’experiència d’apadrinar la relatava també als periodistes la fundadora de l’entitat, Amaya Ferrer. “És una ajuda que dura en el temps, és diferent que una donació”, advertia, destacant el “vincle” que es crea amb la família, amb qui es pot mantenir el contacte. “És un exemple de resiliència que et transforma a tu la vida, aprens a relativitzar i que tenim més del que necessitem”, afirmava, destacant la transparència del procés i els protocols d’acompanyament que s’ofereixen.
L’acte no ha volgut agafar caire polític, però entre els parlaments no s’ha amagat la ràbia per un “genocidi que és un extermini planificat d’un poble sencer que té els nens i nenes al centre de la massacre”. També Burgués s’ha referit, responent a preguntes dels periodistes, al posicionament d’Andorra Endavant, contrari a acollir refugiats tant per la pressió demogràfica com pel fet considera que hi ha una presència generalitzada de terroristes en la societat palestina. “És una generalització bastant poc reflexionada. Qualsevol que vulgui veure la realitat veu que són famílies normals, exactament com nosaltres. Hamàs no és tota Palestina, seria com dir que tots els bascos són terroristes”, ha exposat, recordant que abans que comencés el conflicte “vivien com nosaltres. Tenien les seves feines, les escoles, hospitals... tenien unes vides normals i ara no les tenen. I el més important, no només la seva vida està en risc, sinó que quan això s’acabi hauran de reconstruir-se”.
I ha estat la mateixa Burgués qui durant l’acte ha tingut un record per un jove de 16 anys, fill d’una de les famílies a qui s’ajuda i que va morir assassinat d’un tret al coll en un punt de recollida d’aliments. “Ara la seva germana ha començat una campanya de solidaritat recollint donacions per portar aigua al campament on viuen”, ha detallat.
L’acte de Hope Palestina ha tingut també espai per a la música i el cant i un moment de recolliment. De meditació per ser exactes. Uns minuts en silenci, a les fosques i intentant “fer arribar tota l’energia cap a Gaza”. Mentrestant, els assistents, a poc a poc, s’han pogut alçar i encendre espelmes per recordar víctimes mortals i els mutilats.
El punt final a la trobada l’ha posat, com no podia ser d’altra manera, mossèn Ramon de Canillo amb la pregària per la Pau de Sant Francesc d’Assis. Des de Meritxell, tota la força per Gaza i el poble palestí.