L’estiu ha deixat de ser una temporada tranquil·la per a bona part del teixit econòmic del país. El creixement del turisme ha consolidat els mesos de calor com una època de màxima activitat, especialment en sectors directament vinculats als visitants. Tot i això, la realitat varia segons el lloc de treball. Mentre alguns establiments reforcen les plantilles, d’altres afronten l’increment de la demanda amb els mateixos equips i amb la sensació que cada any cal córrer una mica més.
A l’Hotel Aston, el recepcionista, l’Albert, explica que el funcionament del centre pràcticament no es modifica durant els mesos d’estiu. “Les incorporacions són les habituals; simplement canvien els treballadors de temporada d’hivern pels d’estiu quan s’acaben els permisos. La plantilla és la mateixa”, assegura. Tampoc varien els horaris ni les condicions salarials. “Treballem amb dos torns, de matí i de tarda, des de les vuit del matí fins a les dotze de la nit. Es treballen les mateixes hores i es cobra el mateix que durant la resta de l’any”.
La manca de personal derivada de les dificultats per incorporar nous treballadors obliga els equips a adaptar-se:“Necessitaríem més personal, però ara mateix ens hem d’adaptar amb els equips que tenim”
Ara bé, no tots els treballadors perceben la temporada amb la mateixa calma. Estefany, la cambrera del mateix establiment, reconeix que l’increment de clients es tradueix en un ritme molt més exigent. “A l’estiu sí que es nota que hi ha més feina. Has de córrer més, i la calor també ho fa tot més feixuc”, relata. Les terrasses concentren bona part d’aquesta activitat i obliguen el personal a entrar i sortir constantment. A més, lamenta que la manca de personal derivada de les dificultats per incorporar nous treballadors obliga els equips a adaptar-se. “Necessitaríem més personal, però ara mateix ens hem d’adaptar amb els equips que tenim”.
A la restauració, la situació és similar. Marc, cambrer d’un restaurant del centre d’Andorra la Vella, descriu jornades en què pràcticament no hi ha treva. “Hi ha dies que gairebé no pares ni cinc minuts. Entre les terrasses plenes, els grups de turistes i la calor, el ritme és molt intens”. Tot i que els horaris es mantenen, la percepció és molt diferent. “La jornada passa molt més de pressa perquè sempre tens alguna taula per atendre. Quan acabes el servei, arribes a casa molt més cansat que en altres èpoques”.
Des de la cuina, en Jordi comparteix aquesta mateixa sensació. Recorda que encara hi ha qui associa l’estiu amb una davallada de feina respecte a l’hivern, però assegura que aquesta diferència cada vegada és menor. “Cada vegada rebem més clients i això obliga a mantenir un ritme molt alt”. A aquesta pressió s’hi afegeix un element que aquests dies és especialment evident: les altes temperatures. “Treballar davant dels fogons quan a fora ja fa més de trenta graus és exigent físicament. Has d’estar molt pendent d’hidratar-te perquè les jornades es fan llargues”. Malgrat tot, les condicions econòmiques no varien. “No cobrem més per ser estiu, però sí que és un període en què tots sabem que no podem abaixar la guàrdia”.
“No parem de plegar peces de roba que es proven els clients”, comenta. Com en altres sectors, no es tracta tant d’allargar la jornada com de sostenir un ritme molt més intens durant totes les hores de treball
L’augment de visitants també es deixa notar als comerços. Laia, dependenta de Mango, explica que el juliol transforma completament el dia a dia de l’establiment. “Hi ha molts més turistes. Entren, pregunten, comparen i busquen assessorament. Això fa que gairebé no hi hagi moments tranquils.” A més, la coincidència amb les rebaixes incrementa encara més el volum de feina. “No parem de plegar peces de roba que es proven els clients”, comenta. Com en altres sectors, no es tracta tant d’allargar la jornada com de sostenir un ritme molt més intens durant totes les hores de treball.
Als supermercats, el reforç de personal sí que és una realitat. Antonia, responsable de caixes de l’Hiper E. Leclerc, explica que l’afluència de clients augmenta de manera considerable durant els mesos d’estiu, tot i que el negoci manté una activitat elevada durant tot l’any gràcies als residents. “Andorra viu del turisme i això es nota molt als supermercats, especialment al juliol i a l’agost”, afirma. Per donar resposta a aquest increment, l’equip de caixes passa de 28 a 45 treballadors.
Però l’increment de l’activitat no és l’únic repte. Antonia defensa que un establiment com l’Hiper E. Leclerc funciona gràcies a una combinació de clientela local i turística. “Andorra viu del turisme i això es nota molt als supermercats, especialment al juliol i a l’agost, però nosaltres treballem durant tot l’any perquè també tenim molta gent del país que ens coneix i continua venint”, explica. Pel que fa als salaris, explica que la remuneració parteix del que estableix la normativa vigent, però es complementa amb primes vinculades, entre altres aspectes, a l’atenció al client. En aquest sentit, destaca també l’esforç perquè els treballadors que arriben de fora puguin atendre en català. “S’estan formant perquè, com a mínim, puguin saludar i atendre els clients en la llengua del país.”
Els testimonis coincideixen en una mateixa idea: l’estiu representa una oportunitat econòmica per a empreses i negocis, però també el moment de més exigència per a milers de treballadors que sostenen l’activitat turística. Mentre hotels, restaurants i comerços s’omplen de visitants, recepcionistes, cambrers, cuiners, caixers i dependents saben que és precisament ara quan toca treballar més intensament. Per a ells, les vacances encara hauran d’esperar.