“No ens ho esperàvem”, deia Joan Martínez Benazet abans de començar la presentació veient que ja no quedava ni un seient buit i que la gentada que seguia passant la porta havia de quedar-se dreta. Però la realitat és que tot feia pensar que sí, que omplirien. “Teníem reservar el Madison Square Garden”, bromejava el periodista Gabriel Fernández, l’encarregat de dirigir la conversa. La pandèmia la vam viure tots i sis anys després, tothom té un motiu o altre per recordar-la. Des dels més dolorosos per les pèrdues, fins als més divertits que cadascú va poder viure amb les mil i una situacions surrealistes que va suposar el confinament i les normes que es van haver de seguir.
Situacions que en definitiva també revelen Benazet i Jover en el llibre -n’hem parlat també a l’Altaveu amb la conversa que hi vam mantenir- i que aquest dimarts s’han tornat a manifestar en un auditori disposat a riure però també a reconèixer la tasca dels que van ser les cares visibles de la pandèmia.
Més enllà de les autoritats polítiques (cap de Govern, subsíndica, ministres, cònsols, exministres, excònsols...) hi ha estat present una nodrida representació del col·lectiu sanitari (inclòs el president del Col·legi de Metges, Albert Dorca, o la directora general del SAAS, Meritxell Cosa) i també autoritats que al seu dia van tenir paper en la pandèmia més enllà de les nostres fronteres: l’exambaixador espanyol, Àngel Ros, o el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya durant part de la pandèmia i autor de l’epíleg del llibre, Josep Maria Argimon.
L’acte ha començat amb un petit reconeixement a un altre dels protagonistes de la comunicació pandèmia: David Jiménez. Ell va començar a aparèixer a les pantalles dels espectadors per transmetre els missatges en llengua de signes i així arribar a tothom, i avui, també ha desenvolupat aquesta tasca. “Perdó per les estones que et vam fer passar malament”, s’ha disculpat Jover, recordant que sovint parlaven massa ràpid o donaven xifres impossibles de reproduir.
“Quin millor homenatge a la pandèmia que posar-nos 300 persones en una sala de 200 tots ben anxovats”, bromejava Fernández. Realment, si hi havia algun virus allí, tots contagiats! I això que una desena de persones han confessat no haver passat mai la Covid. Però les ganes d’escoltar els protagonistes han pesat més. Ni els reiterats estossecs d’alguns fan immutar ningú.
Que Xavier Espot decidís posar un metge al capdavant de la cartera de Salut va ser volgut per afrontar reformes, però la casualitat va voler que a més fos pneumòleg. I va arribar una crisi sanitària provocada per un virus respiratori. “Se’ns va aparèixer la verge”, ha reconegut Jover. Però “ningú estava preparat” per afrontar una crisi com aquella, recordava Pedrós, reiterant que es va decidir explicar allò que se sabia i que més que com a ministres, els dos protagonistes van acabar dirigint-se a la població com dos ciutadans més.
Les imatges dels carrers buits, les llàgrimes i el nus al coll per haver de comunicar defuncions, prendre decisions quan tot eren incerteses, desgast físic després de dormir només 3 o 4 hores al dia i de treballar gairebé sense parar durant tots els dies que va durar la primera onada. El reconeixement, també, a la resta de membres del Govern i al cap, per la unió i perquè mai els va posar un límit pressupostari malgrat les dificultats. També homenatge i agraïments al personal sanitari, als ciutadans que van complir amb les restriccions i a tots els que van col·laborar d’una manera o altra per sortir d’aquell sot. “Tots vam passar la pandèmia, però no de la mateixa manera i per la gent gran va ser molt dur”, ha remarcat Jover.
Fernández també ha fet referència a “l’orgull patriòtic” i “l’autoafirmació nacional” quan aquí per exemple ens vam poder desconfinar abans que els veïns o pel fet que fins i tot la revista Forbes fes un article per elogiar l’estratègia de testatge que es va aplicar.
I si els testos van ser la cara de ser un país petit, les vacunes, en un inici, van representar certa creu, perquè aquí no jugàvem a la primera divisió i no estava clar poder rebre vaccins en la mateixa proporció que els grans. Aquí va pesar l’amistat forjada entre Benazet i el llavors ministre de Sanitat espanyol i ara president de la Generalitat, Salvador Illa. Les seves gestions van convèncer el govern espanyol per poder subministrar vacunes a Andorra i van posar les bases de la distribució que es va acordar a nivell europeu entre els estats membres i els tercers. El lligam segueix ben vigent i per fer-ho evident, Illa ha fet arribar un vídeo per recordar-ho . “Sé que no podia venir, té problemes amb Rodalies”, ha bromejat Benazet.
L’humor també ha estat una constant. Que si el gat Barri, que si la corbata “lletja, lletja” de Benazet que va sortir infinites vegades perquè és un home a qui no li agraden i tan sols en tenia tres... “Som un matrimoni”, deia l’exresponsable de Salut sobre la seva relació amb Jover entre rialles. Un matrimoni pandèmic que la Covid va unir i que ara, per recordar-la, s’ha tornat a ajuntar i l’ha posat per escrit. “Per no oblidar, perquè sis anys passen molt ràpid i és important recordar què va ser i com ho vam viure”, ha remarcat Pedrós. L’acte s’ha tancat amb una ovació i el públic dret. Qui ho vulgui llegir, el llibre ja és a la venda.