Les samarretes de color violeta han omplert aquest matí el Prat del Roure d’Escaldes-Engordany. Algunes fins i tot, amb el nom a l’esquena d’aquell familiar o amic a qui es vol recordar. Entre els participants a la marxa popular de l’Associació Marc GG, mil i una històries diferents, però totes amb un punt en comú: la mort i el dol.
“La meva germana va quedar vídua i quan vaig buscar suport per a ella, a l’associació hi vaig trobar molt acompanyament”, explicava la Meritxell Nieto, minuts abans de sortir a caminar acompanyada d’alguns familiars. Després, en morir la seva mare, també li va servir a ella, així que no dubten a sumar-se any rere any, a la marxa popular. “També és un dia d’alegria per fer visible la tasca de l’associació, perquè el dol encara és un tema que costa, i per pensar en tots els que ja no hi són”, remarca. Arguments similars als que esgrimeix la Noelia Blanco. “Fa cinc anys que vaig perdre el meu pare a causa d’un càncer i sempre participo”, detalla, si bé reconeix que ella no ha buscat el suport de l’entitat.
I malgrat que molts s’ho puguin mirar des de la tristesa, avui, entre els participants hi predominaven els somriures. El sol i el bon ambient han contribuït a fer guanyar participants. La presidenta de l’entitat, Rosa Galobardes, calculava que unes 400 persones podien arribar a fer el recorregut de 3,5 quilòmetres apte per a tothom, encara que la venda de samarretes se situa en entre 500 i 600. “Hi ha molta gent que col·labora però no pot venir perquè treballa o perquè marxen de cap de setmana, però estem súper contents amb la participació”, ha afirmat minuts abans de començar. Entre els participants, la cònsol major d’Escaldes, Rosa Gili, o la ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell.
Una jornada de record i festiva, però que tampoc oblida la reivindicació. “Tenim ajudes de Govern, el comú d’Escaldes també ens ajuda molt, però el que seguim demanant al Govern és l’aplicació correcta del protocol per donar la notícia en cas de morts sobtades”, ha indicat. I és que si bé quan la mort es produeix a l’hospital, amb l’equip de pal·liatius, l’acompanyament queda garantit, quan la defunció arriba de cop, assegura que encara no es fa prou bé.
“No es dona la notícia com s’ha de donar. Hauria d’haver-hi una ambulància, un psicòleg i acompanyar la persona”, exposa, remarcant que ara no sempre amb el tacte que toca. “No et poden dir que te’n tornis a casa i que el teu fill ja el veuràs demà perquè està a la nevera. Això ha passat”, lamenta, mostrant incomprensió amb el fet que es publicités, també als mitjans, que el protocol ja estava llest i en aplicació. “Sabem que val diners, però també es gasten diners per moltes altres coses i aquí tractem amb persones i sentiments”, reivindica.
“Sabem que s’han format policies i bombers, però o a l’hospital o al SAAS, quan es mor algú, caldria activar l’equip i que faci costat a la persona”, demana, perquè sinó al dol per la pèrdua s’hi suma “l’hòstia” de la manera com se li diu. Per això demanaran per parlar amb la ministra de Salut per intentar avançar en un tema que fa més de 10 anys que batallen.