Bonet ha celebrat que després d’un incendi es recuperi un centre cultural. I ha celebrat, també, estar entre muntanyes durant unes quantes hores. La cantant mallorquina havia arribat a Andorra aquest divendres al vespre i per molt que per aquests verals ens queixem de calor, comparat amb Mallorca, ha deixat clar l’artista, és glòria. “Aquests darrers estius, a Mallorca, cada vegada notem temperatures més altes”, ha explicat abans d’endinsar-se en la mostra de temes íntims, tranquils. Poemes amb música gairebé tots ells. Fossin del seu nou àlbum, fossin d’altres moments d’una artista que commemora enguany sis dècades dalt dels escenaris.
Maria del Mar Bonet s’ha presentat al Rocafort amb tres dels músics habituals de la seva banda. Fonamentalment els que hi posen la corda i en garanteixen els arranjaments, els acompanyaments puntuals a les veus. Toni Pastor (llaüt), Marc Grasas (guitarra i dobro) i Marko Lohikari (contrabaix) han estat aquest dissabte a Sant Julià els seus socis dalt un escenari refet de dalt a baix. Són part de l’equip amb qui Bonet, que s’enfila cap a la vuitantena, ha parit el disc que té en l’aigua un ‘leit motiv’ i en Mallorca la seva raó de ser. “És un treball que hem creat en conjunt, és un disc que ens agrada molt, un disc que és molt íntim en algun sentit. És el darrer i s’estima molt el que fas últim”.
“És un treball que hem creat en conjunt, és un disc que ens agrada molt, un disc que és molt íntim en algun sentit. És el darrer i s’estima molt el que fas últim. Les crítiques han sigut molt boniques”, manté la mestressa de ‘La Balanguera’ o ‘Què volen aquesta gent’
Bonet, que ha mostrat dolçament caràcter -dedicant una reprimenda als periodistes, a qui demanava celeritat, després de presentar-se 38 minuts tard a la cita i demanant explícitament no parlar fins que la platea no estigués plena, amb la qual cosa el retard estava assegurat- i s’ha presentat totalment de negre com els seus companys, ha destacat que ‘L’aigua no cansa’ és totalment fet a Mallorca, amb músics que viuen tots ells a l’illa i amb una discogràfica, ‘Blau’, també illenca, com tots els que d’una manera o altra han intervingut en el projecte. “Les crítiques han sigut molt boniques” i “estem molt contents d’aquesta gira que fem a l’estiu”, ha remarcat l’artista abans d’endinsar-se en el concert.
La mestressa de ‘La Balanguera’ o ‘Què volen aquesta gent’ ha posat en marxa el recital amb l’ ‘Aigo’ que va composar el 1971 i ‘Dansa de primavera’ del 1985 per seguir després, sempre intercalant alguns temes també intimistes d’altres etapes, en les peces que formen ‘L’aigua no cansa’, que ha estat la primera en cantar. Maria del Mar Bonet ha anat explicant alguns dels motius dels temes que cantava. Des del ‘Nit’ amb fragments de versos d’Alcmane de Sardes, un poeta grec d’Esparta del segle VII abans de Crist adaptat i musica per Mauro Pagani fins a ‘Blaus i sol de roses blanques’ del llibre ‘Quatre poemes de Setmana Santa’ de Blai Bonet musicat per Toni Parera Fons.
‘L’aigua no’ és un disc immensament mallorquí. Popular. Del cançoner de sempre revisitat i rellegit per la pròpia cantautora, que ha mirat d’animar el públic -amb una mitjana d’edat, per bé i per mal, més similar a la seva que no pas a la de generacions gaire més posteriors- a seguir amb palmes alguns dels temes més animats. Com la ‘Cançó de disbarats’. I que ha arrencat alguns dels majors aplaudiments amb ‘S’aigo no’, un altre tema popular però que Maria del Mar Bonet ha refet per convertir-lo en un cant contra els polítics que van fomentar, amb les seves decisions, les recents inundacions al País Valencià.
El de la cantautora mallorquina ha estat un concert doblement íntim. Doblement com a mínim. Per la melangia, la dolçor, la reivindicació d’uns temes, els nous, que vénen de molt endins, de les entranyes mallorquines d’una artista que ja ha abandonat el seu ‘exili’ de molts anys a Barcelona. I per la intimitat d’un Rocafort fosc com la gola d’un llop -mariner o aigualit almenys en aquest cas- i menut si es compara amb els escenaris on sol cantar Maria del Mar Bonet. La Maria del Mar de sempre. La seva veu, la seva guitarra, la seva gent. Les seves coses.