La jornada ha començat molt abans que els primers curiosos arribessin a la plaça. A les vuit del matí, els membres de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino ja eren a la muntanya per anar a buscar el Mai, baixar-lo fins al poble i preparar-lo per a la seva plantada. Mentrestant, el foc de les brases reunia una bona part del centenar de persones que formen el col·lectiu en un esmorzar compartit.
Poc abans del migdia, el tronc, ja a punt per ser aixecat, s’ha convertit en el centre de totes les mirades. Amb l’ajuda dels participants, el Mai ha quedat plantat, donant inici a la cerimònia que, simbòlicament, obre el camí fins a la seva crema nocturna, envoltat dels fallaires.
Abans de la dansa, però, s’ha donat pas al relleu del fallaire menor, que no es va poder fer durant la celebració de la revetlla, a la plaça del Consell General perquè els protagonistes eren de viatge de final de curs, i s’ha traslladat excepcionalment a aquest diumenge. Daniel Rico ha cedit la capa a Isaac Guerra, escenificant la continuïtat de la tradició entre els més petits.
Tot seguit, l’Esbart Valls del Nord ha ofert la versió escènica de la Dansa del Mai. Però la veritable essència de la proposta ha arribat quan l’exhibició ha deixat pas a la participació. Creada l’any passat amb música d’Ivan Caro i coreografia de Sandra Tudó i Pilar Capdevila, acompanyats pel Trio Daura, desenes de persones han format una gran rotllana al voltant del Mai per ballar una versió simplificada de la peça, concebuda expressament perquè qualsevol persona, independentment de l'edat o dels coneixements de dansa, s’hi pugui sumar.
La voluntat, explica Caro, és que la melodia i els passos acabin identificant-se de manera natural amb la festa. “La idea és que tothom pugui ballar-la”, assenyala. Per això, aquest any també s’ha treballat amb els alumnes de quart d’ESO de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Ordino, que han après la dansa perquè la poguessin compartir amb la resta del poble.
Enguany s’ha assolit el màxim de participants en aquesta categoria, amb quaranta infants d’entre cinc i onze anys, als quals s’afegeixen una seixantena de fallaires de foc
La participació dels més joves no és casual. És una aposta deliberada de l’associació per garantir el futur de la celebració. Segons un dels membres, Albert Roig, el creixement dels fallaires de llum confirma que la feina feta durant els darrers anys està donant resultat. Enguany s’ha assolit el màxim de participants en aquesta categoria, amb quaranta infants d’entre cinc i onze anys, als quals s’afegeixen una seixantena de fallaires de foc. Molts dels adults que avui fan rodar les falles, recorda, van començar precisament com a fallaires de llum.
Per això, al llarg de l'any, l’entitat procura que totes les activitats tradicionals tinguin també una versió pensada per als infants, des de les falles fins a la festa de l’Ossa. Una manera de fer-los protagonistes i, sobretot, de crear vincles emocionals amb un patrimoni que, sense aquest relleu, difícilment perviuria.
Per a Ordino, mantenir aquesta celebració per Sant Pere és també una manera de reivindicar la seva pròpia identitat. Si en altres pobles les falles s’associen a Sant Joan, aquí continuen lligades a la festa del poble, respectant una tradició que, més enllà del calendari, continua celebrant el mateix: l’arribada de l’estiu i la força d’una comunitat que es reconeix al voltant de les seves arrels.