“Hi ha molt poc andorrà aquí!”. La primera riallada de la jornada no s’ha fet esperar. Vidal, encarregat de conduir la competició, ha volgut començar amb una picada d’ullet al país amfitrió. Les lletres A, C, D, S, N, U i E havien de servir per trobar una paraula pròpia del vocabulari andorrà. La resposta era ‘desencusa’, un sinònim vulgar d’excusa que, malgrat jugar a casa, cap dels participants ha estat capaç d’encertar. Una primera ensopegada que ha servit per trencar el gel i deixar clar que, per molt que es jugui cada dia, el català sempre pot amagar alguna sorpresa.
I de pràctica, precisament, no els en falta. Quan se’ls ha preguntat per la seva relació amb el Paraulògic, els concursants han reconegut que hi dediquen una estona cada dia, tant al matí amb les galetes i un got de llet com a la nit. Autèntics ‘malalts de la llengua’ que han canviat, per unes hores, la comoditat de jugar des de casa per la pressió d’una competició presencial. Entre els setze assistents hi havia jugadors classificats, però també curiosos i acompanyants que s’han acabat engrescant a participar en l’activitat. També ha destacat la nombrosa presència d’integrants dels Castellers d’Andorra, tots a primera fila.
Per davant, aproximadament una hora de proves en què no n’hi ha prou de conèixer moltes paraules. També cal tenir agilitat mental, rapidesa i, sobretot, capacitat per no quedar-se en blanc quan el cronòmetre comença a córrer. Enigmes, definicions que obliguen a trobar el mot exacte i combinacions de lletres per construir el màxim de paraules possibles han tornat a posar a prova els participants. Tot plegat, amb moments de concentració absoluta interromputs per les bromes de Vidal, que coneix prou bé la tensió que pot generar una partida d’aquestes característiques.
UNA ‘SEMI’ COMPETITIVA
“Una cosa que em sorprèn és que la gent es pren molt seriosament això de la competició”, ha reconegut el filòleg abans de començar. Una actitud que, lluny de molestar-lo, considera positiva, tot i que també li complica la feina. “Com que soc jugador des de sempre, em fascina veure la competitivitat que hi ha. I això és xulo, però també fa la meva feina més difícil”, ha explicat. De fet, Vidal ha defensat que la gràcia de traslladar el Paraulògic fora de les pantalles és precisament poder combinar aquesta rivalitat amb moments més distesos.
Per aquest motiu, l’organització introdueix cada any nous enigmes, sorpreses i proves que no sempre tenen una finalitat competitiva. “N’hi ha que són simplement per passar l’estona, que per mi és el que dona la salsa a la presencialitat”, ha assegurat. Són petites pauses que permeten rebaixar les pulsacions entre exercici i exercici. “Quan competeixen estan tensos. Llavors, en els moments de relax, fem una altra mena de proves que no puntuen i això ajuda a desengreixar el cervell”, ha afegit.
La cita d’aquest dissabte ha estat la segona de les cinc semifinals presencials programades enguany, després de l’estrena a Perpinyà el passat 17 d’octubre. Andorra ha repetit com a seu per segon any consecutiu, una continuïtat que Vidal atribueix a l’existència d’una comunitat fidel de jugadors al Principat. “Fem estudis de freqüències i de participació i veiem que es va mantenint. Hi ha una bossa de gent que té ganes de jugar-hi i, per tant, mentre n’hi hagi, jugarem”, ha garantit.
La competició arriba a aquesta fase després de superar dues rondes prèvies, una de comarcal i una altra de regional, disputades en línia. En total, 195 jugadors participen en les cinc semifinals presencials, de les quals sortiran 70 finalistes. En el cas d’Andorra, hi havia una vintena de persones convocades i cinc places en joc per accedir a la gran final del 28 de novembre al Teatre Poliorama de Barcelona. Després de la parada andorrana, el calendari continuarà a València el 31 d’octubre, a Palma el 7 de novembre i a Barcelona el 14 de novembre. Més enllà dels resultats, però, la trobada també ha servit per reivindicar el potencial del joc com a eina de dinamització lingüística.
“TANT DE BO DEPENGUÉS DEL PARAULÒGIC”
Ara bé, Vidal no confon l’èxit del joc amb una millora automàtica de la situació del català. Preguntat per la realitat sociolingüística d’Andorra, especialment en un país amb una elevada presència de població immigrant, el filòleg s’ha mostrat crític. “Tant de bo depengués del Paraulògic”, ha lamentat, tot assenyalant la necessitat de conscienciar els treballadors que arriben al país sobre la importància d’aprendre la llengua. “Si aconseguíssim fer entendre a tots aquests treballadors que a través del Paraulògic ho aconseguirien, seria una gran cosa, però desgraciadament no és així”, ha reflexionat. En aquest sentit, també ha apuntat a la responsabilitat dels empresaris, que considera que no sempre transmeten aquesta necessitat als seus empleats. “Pel que jo veig, la situació sociolingüística continua en el camí d’enrere que hi ha a tot arreu. És exactament igual aquí que a Barcelona o a qualsevol altre lloc”, ha advertit.