De vestimenta que cobreix de forma força integral el cos se’n veu amb més assiduïtat del que era normal fa uns anys a Andorra. Sense anar més lluny, les darreres hores s’han pogut veure banyistes a Caldea amb uns banyadors pràcticament integrals. Fins on regularà la llei l’ús de determinades peces de roba en l’espai públic? Això és el que caldrà definir a partir d’ara. Oficialment la comunitat islàmica prefereix no manifestar-se. Però és obvi que la decisió de regular aquests aspectes ha agafat el col·lectiu per sorpresa i no ha agradat gens. L’única cosa que tranquil·litza, per dir-ho d’aquesta manera, segons que ha pogut comprovar l’Altaveu, és que les dones de la comunitat establertes a Andorra no n’hi ha cap que portin peces de roba tan integrals com les que se suposa que es prohibiran en determinats espais.
Caldrà veure fins on van les restriccions. Perquè la proposta d’Andorra Endavant “s’ha de refer de dalt a baix”. “Tant en el seu contingut com en els propis motius que justifiquen doncs la prohibició de no identificar-se facialment, perquè hem de complir una jurisprudència que és la del Tribunal Europeu de Drets Humans”, ha indicat el cap de Govern. Espot ha exposat que “nosaltres hem signat una convenció i ens sotmetem per tant, doncs, a la interpretació d’aquesta convenció que fa la jurisprudència”. Certament, “és molt fàcil de cara a la galeria anar fent proposicions de llei per acontentar una part de l’electorat, però després qui farà la feina seran els grups parlamentaris de la majoria” perquè el text s’haurà d’esmenar de manera molt molt important, ha ressaltat insistentment el cap de Govern.
Espot ha exposat que “nosaltres hem signat una convenció i ens sotmetem per tant, doncs, a la interpretació d’aquesta convenció que fa la jurisprudència”. Certament, “és molt fàcil de cara a la galeria anar fent proposicions de llei per acontentar una part de l’electorat, però després qui farà la feina seran els grups parlamentaris de la majoria” perquè el text s’haurà d’esmenar de manera molt molt important, ha ressaltat insistentment el cap de Govern.
“És molt fàcil de cara a la galeria anar fent proposicions de llei per acontentar una part de l’electorat, però després qui farà la feina seran els grups parlamentaris de la majoria”, diu Espot
D’entrada, el criteri de Govern deixa clar que “la finalitat perseguida” amb la proposició de llei de dotar el país d’un marc jurídic clar en matèria d’identificabilitat facial en espais públics, “en línia amb el que ja han fet països del nostre entorn europeu, és legítima i mereix, en els seus trets essencials, una valoració favorable”. Però ja s’apunta que cal modificar la fonamentació material de la iniciativa legislativa. Res de parlar de protecció de la dona, ja que és una tesi que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat, sinó que la legitimitat de la prohibició de tapar el rostre passa per garantir “unes condicions mínimes de convivència”.
I llegint el criteri de l’executiu, també sembla clar que difícilment es regularà l’ús del burkini. Malgrat que la proposició d’Andorra Endavant preveia facultar les administracions públiques i les entitats gestores d’instal·lacions públiques o obertes al públic per establir “normes objectives” relatives a la indumentària i a l’equipament personal exigible per accedir a piscines, centres esportius aquàtics, spas, gimnasos, balnearis i instal·lacions similars, i preveia expressament la possibilitat d’excloure els “vestits de bany integrals”, Govern hi manifesta dubtes atès que l’objecte principal del text és la identificabilitat facial i “el rostre pot romandre plenament visible amb independència de la peça de bany utilitzada”. Fins i tot el burkini.
CRÍTICA
Tampoc agrada, i així es fa constar, el fet que el fenomen de l’ocultació del rostre s’associï a determinades peces de vestir utilitzades per integrants de certs col·lectius. “Projecta a l’exterior una imatge d’Andorra que no es correspon amb la realitat del país”. I tal com ja va dir el ministre portaveu, es deixa constància que l’ús generalitzat de vels integrals com el nicab o el burca “no existeix al Principat amb cap entitat significativa”, per la qual cosa es considera que la proposició suggereix “sense fonamentar-ho en cap dada, estudi o indici concret, l’existència d’una realitat social equiparable a la que va motivar les legislacions francesa o belga” i que es tenen com a referència. “El Govern considera que projectar aquesta imatge, encara que sigui de manera merament normativa, no respon a cap necessitat social contrastada al país”.
Finalment, també es deixa clar que des del punt de vista de l’executiu, la regulació al voltant de la identificabilitat facial no ha d’anar lligada a una llei autònoma, sinó que hauria de quedar recollit en el marc de la llei de seguretat pública.
“Nosaltres compartim l'esperit, compartim l'esperit, sempre i quan, evidentment, això s'acoti, s’estableixin els límits que corresponen, però sí, nosaltres creiem que bé, que vivim en un país on s'han de garantir unes determinades cotes de seguretat i on la gent, doncs, no pot anar, diguem, vestits de manera que comprometi la seguretat”. Caldrà veure el joc d’equilibris que s’obrirà a partir d’ara atès que hi haurà feina per fer.
I perquè s’ha obert un segon debat. Molt més tècnic i estrictament polític. Com és que ara es fa un criteri favorable a una proposició de llei d’Andorra Endavant i, en canvi, normalment no s’accepten les propostes ni de Concòrdia ni del PS. “Això també demostra, contra el que sentim al Consell General, que és que el Govern sistemàticament destrossa i va en contra de les proposicions de llei que fa l’oposició, doncs aquí hi ha un exemple concret, que quan d’una proposició de llei en compartim l’esperit, fem un criteri favorable.”