És el cas d’aquest home de 43 anys. Georgià. Professional del bé aliè, ha estat entregat per les autoritats judicials armènies. Aquest home estava detingut a Armènia des del mes de juliol. Detingut i empresonat, en espera que es complissin tots els tràmits i es fes el lliurament, el cost del qual va a càrrec de l’Estat requeridor. En aquest cas d’Andorra. I és que quan la policia va aconseguir identificar aquest home, la Batllia en va sol·licitar la detenció internacional i l’extradició.
El procés s’ha completat ara. I per valorar si aquesta ha estat l’extradició amb el resultat ‘més car de la història’ o no s’ha de tenir en compte, d’entrada, que l’home ha arribat a Andorra medicant-se per un munt de coses. Amb diverses patologies. A més, ja ha estat condemnat. Per la via ràpida. O sia, per ordenança penal. La pena que se li ha imposat és de 17 mesos. I aquí comença el compte enrere. Dels 17 mesos, només 11 són ferms. La resta a substituir per set anys d’expulsió. Vagin comptant. Perquè dels 11 mesos que s’hauria de passar a la presó, cal descomptar els sis mesos de l’indult concedit pels Coprínceps. Per tant, ja passem a només cinc mesos.
I encara a aquests cinc mesos cal restar-li el temps que ha estat empresonat al seu país en espera de ser extradit cap a Andorra. Del juliol fins ara, uns tres mesos i mig menys. Per tant, ben just haurà d’estar un mes i mig a la Comella (cotitzant degudament a la CASS). I encara si es porta bé, tindrà algun dia de benefici penitenciari que se li haurà de restar. I, a sobre, ja s’ha dit, sofreix algunes dolences. De fet, l’home està bastant fotut. Tant que aquest divendres mateix ja va haver de passar unes quantes hores a l’hospital.
En fi, que si aquesta no resulta l’expulsió ‘més cara del món’ ben poc li’n faltarà. Altra cosa, quedi clar, és allò del principi: tot delinqüent ha de saber que faci el que faci, Andorra l'anirà a pescar on calgui. Si no ho sabia, amb el cas del lladre georgià queda clar. Com a mínim aparentment.