En l’acte de presentació del llibre no han faltat la presència de destacats seguidors blaugranes del país, com qui fou president de la Penya Barcelonista de Sant Julià -amb més de 1.100 socis en plens vuitanta-, Manel Torrentallé; l’antic propietari del restaurant Don Denis -“el nostre Canaletes particular”, ha recordat Terés-, Denis Abella, o Casimir Arajol, a qui es pot considerar culpable de ‘Principat Blaugrana’. “Em va compartir unes imatges de quan als anys 50 venien a fer vacances i a entrenar en altura figures del Barça del moment, com Kubala o els germans Gonzalvo”, ha explicat l’autor.
La setmana vinent, el dia 28, es preveu celebrar al casino Unnic una festa per commemorar, justament el 125è aniversari de l’entitat; entre els assistents, bona part de la junta directiva, encapçalada pel seu president, Joan Laporta
A partir d’aquelles imatges, “vaig començar a parlar amb gent i a tibar del fil i amb cadascú que hi parlava sortien dos o tres testimonis més”. I a partir d’aquí, han estat “gairebé tres anys de treball, de recerca i de moltes converses”. Com s’ha dit, 108. “Cadascú m’ha explicat una vivència o una història que mereixia ser recollida”, ha assegurat Terés. I això es tradueix en una obra que recull la relació Barça-Andorra, tant abans dels 50 del segle passat com després. Un lligam molt estret.
“Es dona per múltiples factors. Un, per proximitat geogràfica i d’idioma. A inicis del segle XX, molts joves andorrans anaven a buscar-se la vida a Barcelona i ja tornaven amb aquest sentiment”, ha recordat. També, va contribuir a forja aquesta relació el fet que fins molt recentment “no hem tingut seleccions o equips de primer nivell”. Fins llavors, “el país necessitava un referent que fos guanyador i que donés satisfaccions a la gent”.
El llibre recull moments més coneguts com les pretemporades dels anys vuitanta, amb Maradona, recorda Terés, comprant una minicadena al Pyrénées o anant a peu des del Park Hotel al Comunal perseguit “com el flautista de Hamelin” pels nens i joves. Justament, també recorda que aquestes estades van ser possibles “perquè un grup d’andorrans culers es van entestar i no van parar fins a tenir l’estadi, dissenyat pel mateix arquitecte del Mini Estadi [Josep Casals]”.
També, però, recorda altres fets menys coneguts. És el cas de com Kubala, als anys 50, es va enfundar la samarreta tricolor quan entrenava al país als anys 50. “Llavors no hi havia tants compromisos de màrqueting”, ha comentat. Una altra figura històrica, Samitier, ja retirat, va arribar a arbitrar partits al Principat. I és que, com remarca Terés, “històricament sempre hi ha hagut figures del futbol amb vincles intensos amb les persones, esportistes i la societat del país; sempre han existit i amb el temps també han estat d’altres seccions”.
Una història que ha cridat especialment l’atenció a l’autor del llibre és que, molt abans que Andorra es convertís en referent de compres per a molts catalans, el Barça va trobar al país els focus amb què havia de completar la il·luminació de l’estadi de les Corts. Era “una llegenda urbana” que s’explicava; ara, Terés ha pogut confirmar-la i tots els detalls s’expliquen al llibre, que també explica algun moment tràgic, com la mort de l’uruguaià Julio César Benítez el 1968 després de visitar el Principat i patir una intoxicació alimentària.
En definitiva, un resum a la relació entre Andorra i el Barça al llarg dels gairebé 126 anys de vida del club blaugrana. Un lligam que, de fet, ben aviat viurà un nou capítol. La setmana vinent, el dia 28, es preveu celebrar al casino Unnic una festa per commemorar, justament el 125è aniversari de l’entitat. Entre els assistents, bona part de la junta directiva, encapçalada pel seu president, Joan Laporta.
Comentaris (2)