L’home va ser detingut el 12 de desembre de l’any passat. Des de poc després està empresonat. Té 50 anys, és un diplomat en òptica que ara, dins la presó, s’ha posat a estudiar administració i direcció d’empreses. Empresari ho és des de fa temps. Al seu Vinaròs natal hi va tenir durant molts anys un taller de cotxes, també diferents empreses de sectors afins a la construcció, com una que es dedicava a col·locar finestres. El 2002 va començar a fer feines al Principat i poc després va constituir la societat de les finestres a Andorra. Ara també hi té una societat que explota establiments de restauració.
Detingut a la frontera del 12 de desembre, té 50 anys i diverses empreses, aquí i al País Valencià, ja sigui de sectors afins a la construcció o de vinculades amb la restauració
Formalment resideix al Mirador d’Encamp. Però cada cap de setmana baixava a València on vivia amb la seva parella i el seu fill menor, de tres anys. Té un altre fill d’onze anys d’una relació anterior. “Fa set mesos que no puc veure els xiquets; durant aquest temps se m’ha mort la mare” i la Justícia no el va autoritzar a assistir al funeral per risc de fugida. “Vaig fer una rucada com una casa.” I l’està pagant en forma de reclusió. La fiscalia li demana tres anys -ho ha rebaixat a la meitat perquè finalment no considera que sigui gran quantitat- en entendre que pujava la droga per vendre-la a tercers. També li vol imposar 7.500 euros de multa i interessa l’expulsió definitiva del processat.
La defensa considera que amb un mes de presó -molt menys del que ja ha fet- ja n’hi ha prou perquè l’únic que va fer va ser introduir la droga -gairebé per equivocació, suposadament- per al seu propi consum. La multa la redueix a 500 euros i creu que no hi ha lloc a expulsar-lo. I menys encara de per vida. Recorda la defensa el fort arrelament de l’empresari al Principat. Des del 2007 “de manera continuada”. “Viu aquí, treballa aquí, té una casa aquí”. I no té cap antecedent. De fet, l’estiu passat hauria renovat el permís d’estada i sojorn i hauria aportat uns penals nets, segons que ha ressaltat la seva dona.
Teòricament era un empresari de cert èxit. Així s’ha vingut a vendre davant el Tribunal de Corts que l’ha jutjat aquest migdia. Té diverses propietats tant a Andorra com al País Valencià -una de llogada i on teòricament tenia la cocaïna que va posar al cotxe perquè li venien inquilins nous i no volia deixar el material allí-, almenys tres vehicles amb els quals feia moltíssims quilòmetres (abans de residir a Andorra ho havia fet també a Colònia i la seva dona ha confirmat que cada cap de setmana era a València per estar amb la família i dur a terme altres activitats de caràcter esportiu, social) i també diversos negocis. Els darrers temps anava molt estressat perquè, suposadament, hi havia molta feina.
“Fa set mesos que no puc veure els xiquets; durant aquest temps se m’ha mort la mare” i la Justícia no el va autoritzar a assistir al funeral per risc de fugida. “Vaig fer una rucada com una casa”
L’estrès l’han confirmat la parella que ha declarat com a testimoni i el processat, que ha vingut a dir que seria consumidor de cap de setmana -de divendres a dilluns, ha especificat, a raó de dos o tres grams cada setmana- justament per poder desconnectar de tanta feina. O per compartir-la amb amics tot fent el cafè. Segons la policia, els hauria dit que era un bon mètode per tancar negocis. Per celebrar l’èxit empresarial. Si es mira el registre de societats andorrà, però, d’èxit no en tenia tant. Almenys no tant com suposadament ha volgut fer veure davant el tribunal: les dues societats que té al seu nom registren nombrosos embargaments.
La dona de l’acusat teòricament no sabia res del consum de la seva parella. En camp dels establiments o domicilis que se’l pot relacionar al Principat no hi va aparèixer ni instrumental per tractar la droga -la comissada no estava encara tractada- ni cap rastre de cocaïna. Això per la defensa té la lectura que no es dedicava a traficar i per l’acusació pública, en canvi, vol dir que ni en broma podia dur 56 grams de cocaïna per a l’autoconsum. Perquè no consumia pas tant, que ni tan sols ha hagut de seguir cap tractament de desintoxicació, segons que ha remarcat el fiscal adjunt.
“El consum d’aquest senyor és inqüestionable”, ha ressaltat la defensa que, igual com ha fet el processat, ha remarcat que al telèfon no hi havia cap missatge que pogués palesar cap tracte de compravenda. Més encara, ha remarcat que cap del contactes ha tingut mai problemes amb les drogues. Segons l’acusat, només trobar-se el control policial a la frontera va tancar el mòbil. En tornar-lo després a posar en marxa els agents, durant cinc dies es van estar rebent missatges i cap evidenciava que se’l busqués per fer cap transacció de droga.
El processat afirma que la droga era per al seu ús privatiu, que en consumia els cap de setmana a l’hora del cafè, després de sopar, amb els amics, per exemple, i que la que duia a sobre era per a ell
Un dels policies ha remarcat, també, que per damunt de la cocaïna, amagada dins un folre del necesser, s’hi havia llançat molt de perfum amb l’intent de matar l’olor que pogués desprendre la droga; amb la voluntat de despistar un possible registre caní. Per tant, segons l’agent, l’home sabia a què s’exposava i va intentar minimitzar el risc. Els agents i la fiscalia han posat de relleu que dos dels paquetets que contenien droga tenien una inicial al damunt. Una J i una S. Sospiten els investigadors que eren les inicials dels noms de les persones a qui anava adreçada la ‘pedra’. L’home ho nega. La J era del seu nom i el paquet havia estat un regal. De fet, havia acumulat tanta cocaïna perquè, o bé li havien regalat, o bé n’havia comprat perquè n’hi havien ofert a bon preu. 20, 30 euros per gram quan al mercat habitualment es ven a 50 o 60. “Era de baixa qualitat”, ha precisat l’empresari. Ni el president del tribunal -“escolti, que sabem els preus que hi ha per Espanya i no pot pas ser que tot pugi per l’IPC i en canvi el preu de la cocaïna baixi”, li ha etzibat- ni el fiscal li han donat credibilitat en aquest extrem.
Encara un dubte més: si l’únic que pretenia era treure la droga del xalet que havia llogat a uns holandesos, ¿per què l’havia pujat a Andorra? El dia que va ser detingut, l’empresari ha reconegut que va sortir de Vinaròs, va aturar-se a Solivella, a Montblanc, sempre per trobar-se amb clients, i va continuar fins a Andorra. ¿Sabent com sabia el pa que s’hi donava al Principat, per què no es va desprendre de la droga abans? L’home ho ha justificat perquè anava molt atabalat, molt estressat. Perquè estava molt sol·licitat. Que es va passar més de mig camí parlant pel mòbil i que quan se’n va adonar ja havia accedit al Principat. Hi venia a fer negocis. Els magistrats hauran de decidir si dels que se segellen amb una ratlla de cocaïna o dels altres.