“Aquestes dones són les que van portar la democràcia tal com l’entenem avui en dia”, ha remarcat el síndic general, Carles Ensenyat, durant la presentació de l’obra, recordant que aquestes signatures van ser “l’últim pas en la consolidació democràtica del Principat”. Més de cinquanta anys després, aquelles signatures han acabat ocupant un lloc carregat de simbolisme. L’obra ‘Ens necessitem totes’ quedarà exposada a tocar de l’hemicicle del Consell General. “Tenir-les aquí, a l’entrada de l’hemicicle, ens honora més a la institució que no pas a l’obra”, ha afirmat Ensenyat. I va afegir que la peça té una doble funció: enriquir el fons artístic del Consell i, alhora, explicar una part essencial de la història política i social del país.
Darrere de peça hi ha quatre mesos de feina minuciosa de l’artista Joana Baygual. El projecte va néixer arran d’una proposta de Maite Luque a un grup d’artistes del país per honorar i reflexionar sobre les dones sufragistes. Baygual va partir d’un llibre editat pel Consell General el 2011, on apareixen totes les signatures originals de les dones que van reclamar el dret de vot. Les va ampliar i les va brodar una per una amb fil daurat sobre unes estovalles, fent referència al restaurant de la Quima, l’espai on les primeres impulsores del moviment es reunien per organitzar-se.
“El més complicat va ser no confondre ni repetir signatures”, recorda l’artista. N’hi havia tantes que va haver de seguir un ordre estricte per assegurar-se que totes hi fossin representades. Però l’esforç va valer la pena. Durant l’exposició itinerant de les dones sufragistes que va recórrer totes les parròquies, moltes persones s’aturaven davant la tela i hi descobrien el nom d’una àvia, una mare o d’alguna coneguda. “El que jo volia era que es reconeguessin les persones. Això ha estat molt emotiu”, explica.
Baygual resumeix el sentit de la seva obra amb una frase que l’ha acompanyada durant tot el procés: “Contra l’oblit, jo brodo”, i cada puntada que va fer, és una manera de conservar la memòria i de deixar constància d’un episodi fonamental de la història andorrana.
I si la importància de la peça era evident des del primer dia, el seu destí final no ho era tant. “No m’ho havia imaginat mai”, admet l’artista. “Sí que pensava que era una obra important, per tot el que va costar i per tot el que significava”, però el que no s’esperava era veure-la instal·lada a l’entrada de l’hemicicle del Consell General. Exactament allà on, en certa manera, aquelles dones que van lluitar pel dret de vot, sempre havien volgut arribar. Per ajudar a entendre aquest context d’aquesta peça, el Consell General inaugurarà a finals de juny una exposició temporal amb fotografies de l’època.