Grau no va fer mai política perquè segurament sabia que no hauria tingut adversari. Malauradament, el seu rival van ser els ploms del seu cor. Se li van fondre el dia de Meritxell de l’any passat. Al director tècnic de la Mútua Elèctrica de Sant Julià encara se’l plora avui. I se’l troba a faltar. Però el temps fa veure les coses amb perspectiva. Johnny Grau no era gros. Era gran. Prou que ho saben les més de dues-centes persones que aquest matí han acudit al tomb de les instal·lacions de la minicentral elèctrica d’Aixovall, que va parir gairebé amb cesària inclosa, i que ha estat l’escenari d’un sentit homenatge pòstum.
L’equipament porta des d’ara el seu nom. Per obra i gràcia de l’impuls de desenes de companys i amics que van firmar perquè així fos. Unes firmes de les quals s’ha ‘apropiat’ el president de la Mútua Elèctrica, Joan-Albert Farré. Ha estat el mestre de cerimònies de l’acte. Però ha quedat clar que ho era amb les costures forçades del tot. No cal ser hipòcrita i no dir el que és per molt tribut que es faci a un difunt. Igual com els presents honoraven en Johnny Grau tenien clar que Farré li havia manllevat un protagonisme que al president de la Mútua ningú li ha atorgat.
Segurament, quedi clar, les paraules pronunciades per Farré han estat compartides per tots. D’això no n’hi ha dubte. Ningú no pot discutir que Joan Carles Grau “estava sempre pendent del telèfon” i que se’l podia trobar “a qualsevol hora i a qualsevol moment”. “Si no estava tot perfecte ho passava malament”, ha afirmat entre moltes altres coses el president de la Mútua Elèctrica laurediana. I segurament, des d’allà on sia que vulgui ser el bo d’en Johnny, en sentir aquestes paraules, hauria bramat: “Collons, Joan-Albert, que estava fart de dir-t’ho”. En fi, que Grau és d’aquelles persones que “quan marxen deixen un gran buit”. I més s’hi marxen “massa aviat i de forma massa cruel”.
A l’acte d’homenatge formalment impulsat per la societat que impulsa les energies renovables a través de les mútues parroquials (PERSA) no hi ha faltat ningú. Que si els cònsols i diversos consellers, que si ministres i secretaris d’Estat… Millor no posar gaire noms perquè, en el fons, el tribut era de la gent anònima. De professionals de la construcció, de l’electricitat, de l’energia. Homes i dones que van treballar en un moment o altre amb l’homenatjat. Encara que només fos perquè necessitaven un paper o un tràmit de la mútua. I en Grau era el director tècnic. Però des que va arribar a la companyia el 2001 procedent de TV3, en Johnny ho va acabar sent tot. Sense fer soroll. Essent-hi, això sí, a totes hores.
Bernadete Montané, vídua de Grau: “La teva dedicació, talent i humanitat, deixen una petjada inoblidable dins tots nosaltres. Gràcies per tot el que ens has ensenyat i per ser una persona tan estimada”
Hi han hagut presidents i hi han hagut directors financers, gerents o el que vulgui que sigui, però durant un quart de segle pràcticament, Johnny Grau ha estat la Mútua Elèctrica de Sant Julià. Fins i tot havent de salvar les traves que li posaven a la seva pròpia casa. La professional, quedi clar. Que d’això també n’estaven al corrent els presents. I que sí, que han subscrit com no podia ser d’una altra manera les paraules de Farré quan ha afirmat: “Mereix com ningú aquest homenatge. És una petita manera de retre-li tribut reconeixent el treball i dedicació per la seva extraordinària petjada”.
I de Joan Carles Grau n’han parlat diversos testimonis a través d’un muntatge audiovisual -prèviament un altra vídeo ha exposat les consecucions principals de la seva vida personal i professional- i també s’hi han referit el president de PERSA, Josep Montané, i l’avui secretari d’Estat de Transició Energètica, David Forné, que va ser company d’aventures professionals com a responsable executiu de Nord Andorrà al seu dia i, alhora, amic i acèrrim culer com Grau. Forné ha incidit en la visió que tenia en Johnny per anticipar-se a qüestions relacionades, per exemple, amb les energies renovables. De fet, fent un símil segurament no del tot previst, el secretari d’Estat ha qualificat l’honorat com un home molt “enèrgic”.
Prou que ho sabia la família. Del més joves, els fills Sofia i Cerni, fins a tots els germans (Emili, Sandra, Vicky) i, és clar, la seva dona Bernadete Montané. Ha estat Montané l’encarregada d’agrair en nom de la família l’homenatge a un Johnny de qui ha dit que “la teva dedicació, talent i humanitat, deixen una petjada inoblidable dins tots nosaltres. Gràcies per tot el que ens has ensenyat i per ser una persona tan estimada”. La dona de Grau i especialment els seus dos fills han estat els encarregats de descobrir la placa per la qual a partir d’ara queda clar qui dona nom a la minicentral. Mossèn Pepe Chisvert ha estat l’encarregat de fer la benedicció de tot plegat. I hi han hagut rams de flors, plaques i agraïments múltiples.
Tots als peus de la minicentral per obra i gràcia d’en Johnny Grau. De ben segur, més gent s’ha atansat aquest matí a la instal·lació d’Aixovall que no pas n’hi va haver el dia de la inauguració oficial. O, en tot cas, com a mínim aquest diumenge de prèvia de Canòlich més gent anònima, per dir-ho d’aquesta manera, ha fet sentir la seva veu amb un sentit silenci i ovació per la memòria de Joan Carles Grau. És així, en el fons, com es recorden els ‘herois’ de poble. D’estar per casa, en el bon sentit de les paraules. Johnny ‘president in eternum’ de Sant Julià de Lòria (i de la Mútua Elèctrica, també).